JORNADA MUNDIAL D’ORACIÓ PER LA CURA DE LA CREACIÓ


MISSATGE DE LA COMISSIÓ EPISCOPAL DE PASTORAL SOCIAL DAVANT LA JORNADA MUNDIAL D’ORACIÓ PER LA CURA DE LA CREACIÓ

Els bisbes de la CEPS conviden «a invocar l’ajuda del Senyor per a la protecció del medi ambient»
La Comissió Episcopal de Pastoral Social fa públic un missatge amb motiu de la II Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació amb el títol “Per una ecologia integral”. L’Església celebra aquesta Jornada, instituïda pel papa Francesc en 2015, el divendres 1 de setembre.

Aquest és el text íntegre del missatge:

Per una ecologia integral

MISSATGE DAVANT LA JORNADA MUNDIAL D’ORACIÓ PER LA CURA DE LA CREACIÓ,
1 de setembre de 2017

El passat 24 de maig es complien els dos anys de la publicació de l’encíclica “Laudato si” del papa Francesc sobre “la cura de la casa comú”. En aquesta, el Sant Pare aborda els principals problemes sobre la relació de l’ésser humà amb els seus semblants i amb la naturalesa. Per fer front a la degradació de l’ambient, a l’esgotament de les reserves naturals i als perniciosos efectes de la contaminació ambiental és necessària una resposta decidida i urgent de creients i no creients.

Entre altres coses, el Papa ens convida a tots els homes i dones del món a practicar una “ecologia integral”, assumint les responsabilitats personals i comunitàries en la progressiva deterioració del medi ambient durant els últims anys. Tots hem de prendre consciència que el gran creixement tecnològic de les últimes dècades no ha estat acompanyat d’un desenvolupament de l’ésser humà en responsabilitat, valors i consciència.

Com a conseqüència d’una llibertat mal entesa, de la cerca cega de l’egoisme i de les necessitats immediates, l’home d’avui està “nu i exposat al seu propi poder, que segueix creixent, sense tenir els elements per controlar-ho. Pot disposar de mecanismes superficials, però podem sostenir que li falta l’ètica sòlida, una cultura i una espiritualitat que realment ho limitin i ho continguin en una lúcida abnegació” [1].

L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, va rebre del Creador l’encàrrec de donar nom a les altres criatures i de cuidar la creació, però sense oblidar que ell no és Déu i, per tant, no pot pretendre ocupar el lloc que només a Déu li pertany. Per això, ha d’actuar a tot moment des d’una actitud d’humilitat, escoltant a Déu i posant-se al servei dels altres i de la mateixa creació.

Quan el cosmos i la naturalesa són contemplats sense referència a Déu i sense tenir en compte les necessitats dels germans, poden arribar a concebre’s com un dipòsit, del que es poden extreure les seves riqueses d’acord amb els egoismes desmesurats dels individus de cada continent. Davant aquests abusos, la creació protesta a través de fenòmens naturals extraordinaris i per mitjà dels desastres ecològics. Aquestes manifestacions violentes de la naturalesa ens estan indicant que és necessari respectar la creació i no manipular-la.

Mirada creient

Els cristians, des de la nostra fe en el Creador de totes les coses, a més de valorar i protegir la creació, estem convidats a promoure en la societat una major atenció cap a aquesta, evitant reduir-la a pur ecologisme, fomentant els comportaments ètics i actuant sempre des d’una llibertat responsable. Cada dia és més urgent que escoltem a la creació, que narra la glòria de Déu, i que escoltem també a Déu, que parla a través de les obres de les seves mans. Enfront dels qui consideren el cosmos únicament des de la seva materialitat, sense valorar la seva bellesa i sense considerar la seva referència al Creador, els cristians som convidats a contemplar tot el creat com un mirall, en el qual es reflecteix la bondat, l’amor i la bellesa del nostre Déu.

La confiança i l’escolta del Creador impliquen un model de relacions entre els éssers humans i la naturalesa que facin possible contemplar-la no només com a obra de Déu, sinó com a casa i llar per a tots els éssers humans. En aquest sentit, si no creix l’amor entre tots els habitants del planeta, serà impossible mobilitzar la voluntat humana per atallar la deterioració de la creació i la destrucció d’aquesta.

La resposta a la crisi ecològica i la protecció del medi ambient hem de situar-les dins de la història d’amor que comença amb la creació i que té el seu desenvolupament al llarg dels temps fins a arribar al seu compliment en Crist. Aquesta història d’amor exigeix la responsabilitat humana que, al mateix temps que ens permet assumir les nostres diferències amb la naturalesa, ens porta a la convicció de la nostra pertinença a aquesta.

Per avançar en aquesta responsabilitat en relació amb la creació, entre altres coses, cal un diàleg franc i obert que ajudi a la superació dels interessos egoistes sobre la qüestió ecològica. En aquest diàleg amb els creients d’altres religions, amb els governs de les nacions i amb les institucions socials, els cristians hem de ser els primers a assumir que la fe en Jesucrist ens ofereix fonaments extraordinaris per a la pràctica d’una ecologia integral i per al desenvolupament ple de la humanitat. “Serà un bé per a la humanitat i per al món que els creients reconeguem millor els compromisos ecològics que brollen de les nostres conviccions” [2].

Conversió ecològica

Però, a més de valorar la importància del diàleg, tots els habitants del planeta hem de progressar en una sincera “conversió ecològica”, assumint que la cura de la casa comú exigeix un canvi profund d’aquells criteris, tan arrelats en la cultura actual, que afavoreixen el consumisme i la cerca dels interessos propis, oblidant la dimensió espiritual de la persona i les necessitats dels nostres semblants.

Aquesta conversió ecològica, que ha de concretar-se en l’ús moderat de béns materials, en el control de les despeses supèrflues i en l’atenció dels més fràgils, exigeix un canvi efectiu de mentalitat i d’estil de vida, en les opcions de consum i en les inversions, escoltant la veu del Creador, buscant la veritat i treballant pel ben comú [3].

Perquè els cristians i els restants éssers humans no oblidem la nostra responsabilitat en la cura de la casa comú i puguem renovar l’adhesió a la vocació pròpia de custodis de la creació, el Sant Pare, en comunió amb les Esglésies ortodoxes, ens convoca cada any, el dia 1 de setembre, a celebrar la Jornada Mundial d’Oració per la cura de la Creació. En aquest dia, especialment, estem convidats a invocar l’ajuda del Senyor per a la protecció del medi ambient i a demanar la seva misericòrdia pels pecats contra el món en el qual vivim.

Els Bisbes de la Comissió Episcopal de Pastoral Social convidem a totes les comunitats cristianes a donar gràcies a Déu per l’harmonia i perfecció de la creació, i a elevar súpliques al Creador per la conversió dels qui, considerant-se amos i senyors d’aquesta, abusen dels seus recursos i s’obliden dels milions de germans que, en diferents racons del planeta, sofreixen gana, malalties i misèria a causa d’una mala distribució dels béns de la creació, que Déu vol que arribin a tots.

Els Bisbes de la Comissió Episcopal de Pastoral Social

Mensaje de la C. E. de Pastoral Social ante la Jornada mundial de oración por el cuidado de la creación

 

[1] Francesc. Encíclica Laudato si, 105
[2] LS, 64
[3] cf. Encíclica Caritas in Veritate, 51


Logotip
Logotip
Logotip
Logotip