El dia 7 d’octubre, sis entitats de l’església (Càritas, CONFER, HOAC, Justícia i Pau,” Juventud Estudiante Católica” i JOC) celebren la Jornada Mundial pel treball decent. El treball decent, per …

7 D’OCTUBRE, JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT


f31d015ac

El dia 7 d’octubre, sis entitats de l’església (Càritas, CONFER, HOAC, Justícia i Pau,” Juventud Estudiante Católica” i JOC) celebren la Jornada Mundial pel treball decent.

El treball decent, per aquestes entitats, significa que una feina ha de ser l’expressió de la dignitat essencial de tot home o dona. La feina per una persona ha de ser elegida lliurament i ha de contribuir al desenvolupament de la comunitat. La feina, hauria de satisfer les necessitats de les famílies.

Malauradament, això no sempre és així. No totes les feines tenen un salari digne o unes condicions favorables.

És cert que el creixement de l’economia porta sovint a la creació d’ocupació, però  que no sempre aquesta creació d’ocupació és treball decent per a tothom.
L’ocupació que s’ha de crear hauria de ser de la màxima qualitat possible i per això són necessàries polítiques actives, personalitzades i ben dotades d’ocupació, que aprofitin i augmentin la capacitació professional de les persones en atur. Aquestes polítiques han de tenir programes eficaços i han d’estar subjectes a una rigorosa avaluació.

f31d015a
Hem de reflexionar sobre  l’injust repartiment del treball que tenim, i la gran desigualtat d’ingressos. Urgeix un repartiment del treball més equitatiu i una relació màxima entre el sou més elevat i el SMI. La relació de 1:10 podria ser ben acceptada.

El treball és un bé i un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, encara que tot treballador i treballadora treballin per obtenir un diners mitjançant els quals poder atendre les pròpies necessitats. Tampoc no pot ser considerat un simple cost, una mercaderia o una pura força de producció.  El treball és una activitat amb la qual les persones desenvolupem la nostra creativitat i les nostres capacitats, majoritàriament adquirides amb un esforç, i també ens comuniquem amb els altres, ens sentim útils i compromesos amb la nostra societat, potenciem la nostra autoestima i contribuïm al bé comú. Alhora, el fet de treballar suposa un reconeixement social que ens dignifica com a persones i membres de la societat i opera com la principal via d’integració social.

És important poder treballar en unes condicions que dignifiquin la persona. No és el mateix treballar en unes condicions que en unes altres. Hem de respectar els drets laborals: a una remuneració justa, al descans, a la seguretat i higiene, a la protecció social… Situacions laborals com els baixos salaris, la temporalitat, el treball a temps parcial no volgut, els excessos de jornada laboral, els horaris irracionals, la subocupació, els falsos autònoms, l’economia submergida, etc. són molt presents en el nostre marc laboral i exercides de forma forçada per la major part de les persones afectades. La pèrdua de drets laborals ha dut a la generalització de la precarietat, és a dir, de treballadors i treballadores que viuen de forma continuada en alguna o vàries de les situacions destacades. Malauradament la figura del treballador pobre s’ha estès en la nostra societat.

Video Fundació FOESSA

Tot i que les estadístiques indiquen que l’ocupació està creixent, no ens podem conformar quan aquesta ocupació no és de qualitat i no permet als treballadors i treballadores viure dignament. Són moltes les trajectòries laborals precàries per a una bona part de la ciutadania del nostre país.

La política més eficaç per aconseguir la integració i la cohesió social és, certament, la creació d’ocupació.

Per assegurar el treball decent, la OIT (Organització Internacional del Treball) proposa:

Crear llocs de feina. Espanya té més d’un 20{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} de la població de persones aturades

Garantir els drets dels treballadors/es:

El 17{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} (3.184.000 persones) dels treballadors està en risc de pobresa i exclusió social (taxa AROPE);

Més de 1,5 milions de llars espanyoles tenen els seus membres actius a l’atur (8,5{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} de les llars d’Espanya) i

Un 20{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} dels contractes mensuals són de curta durada (menys de 7 dies)

Promoure i donar major suport a les iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa que siguin generadores d’ocupació de qualitat i que afavoreixen la inserció social i laboral de col·lectius amb majors dificultats d’accés al mercat laboral

Dur a terme polítiques actives i personalitzades d’ocupació eficaces que augmentin les competències dels treballadors i treballadores amb una millor capacitació professional i estiguin suficientment dotades.

Disposar d’un sistema de protecció social ben dissenyat

El 3,9{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} de les llars d’Espanya està sense ingressos (això són unes 712.300 llars)

La taxa de desprotecció davant l’atur és del 42{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517}

Dos milions de persones no reben cap prestació d’atur

Realitzar un estudi sobre les possibilitats d’un repartiment més just del treball productiu disponible a la nostra societat, a partir de l’estudi seriós de propostes com la reducció de la jornada laboral i de les hores extres, o l’avançament de la jubilació.

Aquestes propostes s’han de fer i estudiar amb la col·laboració de tots els agents implicats: empreses, sindicats, administració, entitats, etc.

Les treballadores de la llar, el col·lectiu més desprotegit tot i les millores aconseguides.

Segons la OIT, el 30{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} de les treballadores de la llar a Espanya treballa en negre i per tant, no declara la seva feina  i no estan afiliades a la seguretat social. Les reformes legislatives de 2011 per a regularitzar a aquest col·lectiu van suposar una important transformació, no obstant, la situació s’ha estancat. Gràcies a la normativa, la taxa de cobertura va passar del 42,9{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} al 2011 al 69,1{41e0b2af96bf75d2906c9a819444341f72edef4cc157ecb62d81950441b8b517} al 2015. Aquest creixement significatiu s’ha estancat i encara queden més de 200.00 persones, la majoria dones, que estan treballant però no estan afiliades a la seguretat social.

Per a millorar aquesta situació i aconseguir que s’afiliïn, seria important donar un nou impuls legislatiu i reformar la llei perquè contempli també el reconeixement a l’atur, ja que el sector domèstic és l’únic col·lectiu laboral que no té dret a aquestes prestacions.

A Menorca al 2015, el nostre servei d’orientació laboral va atendre a 763 persones i vam rebre 150 ofertes (de particulars i empreses) a més de les insercions que es van produir per pròpia iniciativa dels usuaris del servei.

Dels 170 tipus de contracte que van tenir les persones que van trobar feina, només 3 van ser indefinits, 143 van ser contractes temporals, 1 va ser per compte propi (autònom) i 30 sense contracte. Aquestes dades, demostren que a Menorca, la precarietat laboral també és evident i que encara hi ha molta feina a fer.


Logotip
Logotip
Logotip
Logotip