Jaume Obrador

Què fan els bancs i les caixes amb els nostres estalvis? És lícit que amb els nostres diners es destrueixi la terra amb el pretext de la rendibilitat econòmica? És ètic que els meus diners s’usin per finançar operacions mafioses i indústries de guerra que contribueixen al genocidi de pobles sencers? Fins a quin punt són decisius els meus estalvis en promoure les desigualtats econòmiques existents ara i aquí? Quina responsabilitat tenc quan decidesc obrir un compte a un banc o a un altre? On queda la responsabilitat social de les empreses financeres?

Són preguntes de difícil resposta. Tanmateix en totes elles hi ha la nostra decisió personal, a vegades moguda pel desconeixement o per la publicitat enganyosa, d’obrir un compte o una llibreta a un lloc o un altre.

La crisi ha posat de manifest molts temes i problemes que fins ara desconeixíem. Tanmateix ara resulta que les fusions bancàries són la panacea i la solució a la crisi que patim. Hi ha diners per apuntalar bancs i caixes, però no n’hi ha per inversions necessàries. És que els diners son en sí mateixos contaminants i ens empenyen a ser cada vegada mes insolidaris? O és mes tost l’ús que en feim dels diners el que contamina i fa que les desigualtats siguin cada vegada mes evidents? Jo crec que és això darrer. Les persones tenim tota la responsabilitat quan decidim con fiar els nostres estalvis, per petits que siguin, a un banc o a un altre, a una caixa o a una altra. Amb això vull dir que la tant anomenada crisi comença en darrer terme per noltros mateixos quan decidim que en feim dels nostres diners..

La banca ètica és un exemple i una resposta a moltes de les preguntes plantejades abans. I és que potser no es tracta de ser els mes grans, sinó de ser els millors. Ho diu l’eslògan de una caixa, petita pel seu volum però gran pel seu contingut. Totes les decisions que prenem en la nostra vida, incloses les financeres, tenen a veure amb el desenvolupament social, econòmic, i fins i tot religiós del èsser humà i la seva relació amb els altres. Igual que els 4 pans i 2 peixos de què parla l’evangeli, la banca ètica no és més que un intent de definir d’una manera concreta la solidaritat.

Equip de Taller Mestral
Càritas Diocesana de Menorca

Durant aquests últims mesos en què la crisi ha afectat a una bona part de la població (negocis tancats, més gent a l’atur…) Mestral també ha notat alguns canvis.

En primer lloc, es percep un canvi en el perfil de les persones que participen en el tallers de formació prelaboral. Abans de la crisi, la majoria eren persones amb un entorn familiar desestructurat, amb manca d’hàbits socials i laborals, en situacions molt precàries… En canvi, ara s’han incorporat participants amb una major experiència laboral i que es troben en atur de llarga durada.

En segon lloc, pel que fa a les donacions de materials, aquestes han disminuït en quantitat i qualitat. En l’època de bonança econòmica, tant la gent particular com les empreses de Menorca (hotels, apartaments, locals comercials…) canviaven molt sovint els seu mobiliari, la roba, etc. I per tant, els materials que els nostres clients podien trobar als tallers de botiga de Mestral eren més i de major qualitat. Ara, les coses han canviat.

Per suplir aquesta mancança hem destinat més esforços als tallers que no depenen únicament de donacions: el taller d’electrodomèstics de Mestral Maó i el taller de fusteria de Mestral Ciutadella. En el primer, s’intenta donar una nova oportunitat als electrodomèstics espatllats que la gent canvia, aquells que, malgrat la crisi, s’han de renovar quan deixen de funcionar, ja que s’han convertit en objectes “imprescindibles” a les nostres llars. En el segon cas, el taller de fusteria de Ciutadella, es restaura i s’elabora mobiliari emprant com a matèria primera llenya provinent de mobles donats.

En referència a la clientela de Mestral, cal a dir que als inicis del projecte majoritàriament eren persones amb baixos recursos econòmics. En canvi actualment no hi ha un perfil definit: són persones amb diferents nivells econòmics, edats, països d’origen… Cada vegada més, Mestral té una clientela fidel sensibilitzada envers els objectius del projecte: lluitar contra l’exclusió social i laboral de col•lectius desfavorits a través de la recuperació i reutilització de materials fora d’ús.

Des de Mestral volem agrair a les persones que fan possible que aquest projecte segueixi endavant, malgrat la crisi, amb les seves donacions i compres.