CÀRITAS ESPANYOLA DEFENSA EL DRET A LA SALUT DE LES PERSONES MÉS VULNERABLES
Posted in Càritas Informa on 05/23/2012 07:18 pm by caritasmenorca
La Comissió Permanent de Càritas Espanyola analitza les conseqüències de la reforma sanitària aprovada pel Congrés sobre el dret a la salut de les persones més desprotegides en una Declaració titulada: “L’accés a l’assistència sanitària és un dret humà bàsic”.
La Comissió es fa eco de la profunda preocupació suscitada al si de la Confederació Espanyola, de la qual Càritas Menorca hi forma part, per l’impacte que tindrà en les persones que acompanya l’aplicació d’aquesta reforma.
D’entrada la Comissió alerta del risc de que determinades decisions es puguin estar duent a terme sense avaluar prèviament i suficientment l’impacte d’aquestes mesures sobre el sistema de garantia de drets damunt la qual se sustenta la nostra societat, ni de la seva repercussió en els ciutadans més vulnerables, dels quals l’Estat també n’és garant.
La Comissió Permanent de Càritas opina que la reforma suposa un canvi de model que afecta fonamentalment a les persones més desprotegides, augmentant l’estigmatització dels col·lectius més vulnerables i amb risc més gran d’exclusió social. Per això indica que l’exclusió del sistema sanitari de les persones migrants en situació irregular afegirà un sofriment molt sever a un col·lectiu especialment vulnerable i molt present a l’acció de Càritas, que no pot ser sacrificat amb l’argument de la eficiència. Així és com recorden que l’increment de la irregularitat sobrevinguda per la manca d’ocupació i la dificultat en la renovació d’autoritzacions o d’accés a l’arrelament fa que el col·lectiu de persones en aquesta situació creixi cada dia.
Una especial preocupació de la Comissió Permanent de Càritas és la que pateixen les dones migrants víctimes de violència o d’explotació sexual, totes en situació irregular, ja que la seva exclusió del sistema agreuja i dificulta la prevenció, detecció, assistència i protecció de les víctimes que, a més no podran aportar proves imprescindibles per tal que un tribunal pugui o no disposar una ordre d’allunyament o una mesura de protecció a la víctima posant en risc la seva seguretat i la de les seves famílies.
El risc de precarietat augmenta tant en els casos de les persones afectades per una discapacitat com en el malalts crònics o els que necessiten un tractament oncològic, sobretot perquè es córrer el risc de l’aplicació de criteris dispars per part de les Comunitats Autònomes, la qual cosa propiciaria la desigualtat en funció del lloc de residència.
En lloc d’afavorir l’articulació d’una societat d’acollida, integrada i diversa, aquestes mesures alimenten un discurs reduccionista i ple de riscs, segons el qual les persones migrants que conviuen i formen part de les nostres comunitats són els responsables del deteriorament socioeconòmic actual, en vers de considerar-les les primeres i principals víctimes del mateix, tal i com ho comprovam diàriament en els nostres serveis d’acollida i atenció de Càritas.
Finalment els membres de la comissió han identificat, amb preocupació, l’inici d’una dualització del sistema sanitari, que suposa oferir als ciutadans una cobertura distinta segons el grup de població del qual un forma part. I assenyalen que de manera no explícita s’estan posant les bases per tal que vagi sorgint un sistema estatal paral·lel de beneficència per a les persones vulnerables, que posa en qüestió la garantia del respecte als drets humans i l’accés igualitari als serveis d’atenció i assistència socio-sanitària en tot el territori i per a tota la població.
