.
.
Magí Muñoz
Regidor d’Educació i Serveis Socials de l’Ajuntament de Ciutadella

.
.
Tònia Florit
Secretària General de Càritas Menorca

Devers 250 jocs i joguines es van recollir durant la campanya de “Reis Solidaris” que va tenir lloc la setmana del 14 al 18 de desembre. Aquest any la situació de crisi econòmica ha fet que la campanya fos més necessària que anys anteriors, les dificultats colpeixen amb força a persones que fins fa poc havien gaudit d’estabilitat econòmica, i que amb la pèrdua de la feina es troben en una situació preocupant. Són moments en que es fa més necessari que mai que el valor de la solidaritat sigui ben present. I així ho ha estat una vegada més.

Durant els cinc capvespres que va estar disponible l’atenció al públic, nombroses persones i famílies, així com també comerços, van fer arribar un degoteig de regals – la majoria nou i/o en bon estat- per a que els més petits del municipi no es quedin sense un joc o joguina durant aquestes festes.

Cal agrair l’esforç solidari, aquest gest altruista, que els ciutadans han tingut amb els seus conciutadans. Hem pogut assegurar que les famílies que tenen més necessitats, que reben el suport dels Serveis de Base de Càritas i dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Ciutadella, tenguin un regal. Treballar per una societat sense desigualtats és una tasca de tota la població, de coresponsabilitat, i accions com aquesta demostren que l’objectiu és possible.

És de destacar una acció, que es va veure durant aquells dies de recollida de jocs i joguines, com és que molts de pares i mares s’atracaven al local per fer el lliurament conjuntament amb els seus fills, i eren aquests darrers qui en feien la donació. Pensam que la campanya per aquests fillets i filletes també haurà estat un aprenentatge significatiu en valors.

Les donacions acompliran, en uns moments màgics com són aquestes festes, se’ns dubte, multitud d’il·lusions, d’esperes i desitjos que es van guardant durant tot l’any en els més petits. Els jocs i les joguines no només omplen moments d’entreteniment que són imprescindibles, sinó que també són un mitjà que afavoreixen la curiositat, la imaginació, la creativitat i faciliten el desenvolupament de les capacitats socials i cognitives de les persones. Per tant, més enllà de la vessant lúdica també hi trobam en els jocs i les joguines importants recursos educatius.

A totes les persones que hi heu col·laborat –petits i grans-, també als voluntaris i treballadores de Càritas i de Serveis Socials per la seva amable disponibilitat, i als mitjans de comunicació que heu fet possible la difusió de l’activitat, agrair-vos que un any més els Reis Mags d’Orient hagin estat uns “Reis Solidaris” i poder fer de la nit de reis la nit més màgica de l’any.

Ben cordialment.

«En un moment determinat de la vida, una persona pot passar per un mala situació. És precisament en aquests moments quan un agafa consciència que tots podem viure una situació semblant. Un divorci, un mal moment econòmic, la mort d’un familiar… en un segon la nostra vida poc canviar de dalt a baix.» Aquesta és una reflexió de n’Agustí Salom, que l’any passat va ser voluntari a la casa d’acollida que Càritas Menorca té a Maó.

En Toni Femeníes és un altre voluntari que a partir d’un fet tan quotidià com és llegir el diari, un dia es va decidir a ajudar les persones sense sostre. En Toni, llegint un reportatge sobre la preparació de la campanya dels Sense Sostre 2008 per part de Càritas Menorca, es va sentir motivat per elaborar un powerpoint amb molta sensibilitat sobre aquest tema. «Crec que el que mou la sensibilitat, encara que sigui llegint el diari, com va ser el meu cas, és un senzill exercici d’empatia, de sentir-se a la pell d’un altre encara que sigui per un espai de temps determinat», explica en Toni. 

N’Agustí i en Toni en el seu moment van decidir donar una mà d’ajuda a les persones sense sostre. Es va sentir cridats. Van voler fer visibles persones que per a la nostra societat són totalment invisibles. Aquestes persones tenen dificultats per accedir a la salut, l’habitatge, l’educació, la tutela judicial, l’assistència social… Com que no poden accedir a aquests recursos, la societat els exclou, no els accepta com a persones. Però si que ho són. Riuen, ploren, somien, lluiten… existeixen. Cada un té la seva història, tenen dret a ser diferents, a tenir la seva identitat, a recórrer el seu camí. 

N’Agustí, gràcies al contacte directe que va tenir amb les persones de la casa d’acollida, ha pogut reflexionar detingudament sobre aquest tema. «El vertader  problema d’aquestes persones és que passen totalment inadvertides per la gran majoria de la societat. Sabem de l’existència de persones amb risc d’exclusió social, persones marginades per motius econòmics o simplement per pertànyer a una altra cultura o ètnia diferent. Els veiem físicament quan passem cada dia pels carrers però no ens solem aturar al davant a mirar-los als ulls o reflexionar ni que sigui un minut sobre el vertader calvari que pot estar passant aquella persona. En voltar la cantonada, ja estem pensant en els problemes insignificants que ens desborden a la mínima de canvi. Penso que s’ha de començar per acceptar una realitat que hi és present però que resulta difícil de reconèixer, ja que, fent-ho, implicaria reconèixer que hi ha coses que s’estan fent malament i això, no sempre cau bé. Així doncs, penso que s’ha de començar per l’acceptació per part de tots que vivim en una societat plena de defectes, però alhora prou intel·ligent per generar solucions per incloure-hi  totes les persones sense cap tipus de distinció.” 

A Càritas Diocesana de Menorca, uns 400 voluntaris, dones i homes, posen el seu gra d’arena per tal que les coses canviïn, perquè hi hagi una mica més de justícia dins aquesta societat que exclou. Així ho explica n’Agustí: «Decideixes no esser agent passiu davant la realitat a la qual t’enfrontes dia a dia, i t’armes de valor per veure si pots ajudar d’alguna manera a aquestes persones. L’actitud és al principi que tu podràs fer alguna cosa, però això resulta el contrari. Són les persones que viuen a la casa les que t’acaben ajudant a tu, i fins i tot et donen ànims per continuar el teu dia a dia. En aquests moments tota la teva idea preconcebuda queda ridiculitzada i t’adones que no pots fer res més que escoltar i aprendre d’unes persones que tenen molta més experiència que tu, aprecien les coses realment importants i et transformen en una persona automàticament més humil.» Aquesta és la actitud que acaben adoptant tots els voluntaris. La seva motivació és ajudar, i gràcies al contacte amb persones, a  l’acompanyament de persones, els ajudats són ells. 

Les persones en situació d’exclusió social no només necessiten una mà d’ajuda i recursos que els puguin facilitar la seva existència, sinó que «moltes vegades falta la consciència col·lectiva d’entendre les situacions i la problemàtica d’un moment puntual (…) Després d’alguna sessió amb els usuaris en la qual t’explicaven les seves peripècies per sobreviure, i veure que, tot i la situació de precarietat que els envoltava, tenien un somriure per tu, t’adones que són plenament persones», diu n’Agustí. 

Els ciutadans tenim el dret i el deure de lluitar per als qui sofreixen, per aquells a qui no es deixa alçar la veu per fer-se sentir i ser visibles. Segons en Toni Femeníes «s’ha de poder generar prou autoestima per tal de no perdre l’esperança». Els hem de fer sentir-se persones, que és el que són. Perquè altrament, és fàcil entrar dins una dinàmica destructiva, començar a considerar-se un “no-ningú”. I perquè aixó no passi, segons n’Agustí, l’educació és l’important. «Els recursos i el benestar personal no haurien de dependre de persones externes a nosaltres. Però, si això passa, hauria d’existir una infraestructura social molt conscient i uns recursos destinats a minimitzar els efectes de la marginalitat.  Quan un pensa en la diferència econòmica, social, psicològica o fins hi tot física entre les persones, no deixo de demanar-me el per què de tot això. És llavors quan inevitablement arribes a la conclusió que no ens queda més que fer tot el que està dins les nostres mans per ajudar al qui tenim al costat. Un gest, per petit que sigui ja és prou important per generar algun canvi. No fa falta fer grans proeses, ni embarcar-se en grans projectes. Només cal fer el que s’ha de fer. Mirar amb els ulls ben oberts i no girar mai la vista.» Així sigui. 

Després de llegir aquest dos testimonis encoratjadors, atura’t i pensa: si tu, com a ciutadà, et trobessis sense sostre… què faries? Què esperaries? Com et sentiries? 

Pots contestar a: caritas@caritasmenorca.org.

.
.
Tònia Florit Salord
Secretària General de Càritas Diocesana de Menorca

El 17 d’octubre es commemora el Dia Internacional Contra la Pobresa, i diferents organitzacions socials arreu del món i de l’estat espanyol, fan una crida a la societat per a que es mobilitzi contra el neoliberalisme que genera pobresa i exclusió i opti per un model social i econòmic alternatiu.

L’any 2000, 189 caps d’estat es van comprometre amb el compliment dels 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per a 2015, entre ells, reduir la meitat el nombre de persones que passen gana. El 2009, gairebé a 10 anys des de l’adopció d’aquest compromís, els objectius segueixen lluny de complir-se. Un clar exemple d’això, és que el 2009 hi ha 1020 milions de persones que passen gana al món.

La falta de voluntat política queda demostrada avui més que mai, quan tots els esforços realitzats per acabar amb la pobresa es veuen amenaçats per una crisi internacional. Els elevats preus dels aliments, l’escàs nivell d’educació, l’alt cost dels medicaments, la precarietat de l’accés a la salut i la imminent reducció de l’ajuda, converteixen en més vulnerables els qui viuen en la pobresa. Estem davant d’un context de crisi INTEGRAL, on la solució no passa per qüestions econòmiques, sinó canviant el sistema que ja no funciona.

Les promeses de la comunitat internacional segueixen sobre el paper, però això no serveix més.

Les Càritas Parroquials i Càritas Diocesana de Menorca coneixen l’especial incidència de la crisi amb l’augment de la precarietat social i l’aparició de nous rostres entre les persones que atenem cada dia.

La Xarxa per a la inclusió social EAPN-Illes Balears, integrada per diferents entitats del tercer sector, entre les quals, hi forma part Càritas Menorca, treballa amb un finalitat clara: la necessitat d’associar-nos totes les entitats del tercer sector social per a permetre enfortir el diàleg civil i reforçar el paper com a interlocutor a favor de la inclusió social de les persones més vulnerables i excloses de les Illes Balears.

Sovint, més enllà dels criteris que basen la realitat de la pobresa en criteris d’ingressos econòmics, es tracta de donar una passa més i adonar-nos que, darrere d’aquestes fredes dades estadístiques, s’hi amaguen vertaderes històries humanes.

Homes i dones en edat activa fent cua mesos i mesos en el SOIB esperant l’oportunitat d’una ocupació.

Testimonis d’homes que no tenen domicili estable. Sense feina ni suport familiar, que acudeixen a les cases d’acollida i en cas extrem, dormen pel carrer.

Nombroses persones participants dels serveis de Càritas que presenten una forta dependència econòmica.

Homes i dones amb trastorns mental i malalties cròniques que viuen situacions de dependència.

Joves que no han obtingut el certificat a l’ESO, amb dificultats per incorporar-se al món educatiu i laboral amb unes mínimes garanties d’estabilitat.

Persones endeutades i sense una feina fixa, que han de fer front a crèdits i compres en un termini de temps limitat.

La soledat i l’aïllament presents en el dia de les persones més vulnerables.

Situacions de pobresa persistent a causa de la manca de feina i d’ingressos.

La baixa participació de persones majors de 45 anys en processos d’acompanyament i en accions formatives.

Vincles socials gairebé inexistents.

Algunes d’aquestes històries de vida aconsegueixen entrar en un procés de recuperació personal:

• Entrar a formar part d’un taller de formació
• Viure en un pis tutelat que comparteix amb altres dones
• Un jove de 17 anys que després d’una formació ocupacional comença les pràctiques en una empresa on té elevades possibilitats de quedar-hi contractat
• Una persona que s’estableix per compte propi amb el suport d’un programa per a emprenedors immigrants
• Començar a aprendre un ofici en un taller prelaboral, que pot ajudar-lo a aconseguir una feina
• Una mare de 25 anys amb tres infants, i acabada d’arribar a l’illa, iniciant un procés socioeducatiu amb tota la família
• Grups de dones que participen en actes comunitaris interculturals que els permet sentir-se més a prop dels veïns…

Per tot açò, existeixen prou raons per mobilitzar-nos en el compromís d’eradicar la pobresa. Un repte que ens interpel·la a tots nosaltres com a ciutadans i al conjunt de tots els poders públics.

No hi ha pitjor crisi que la desesperança i la passivitat.

Càritas et convida a que participis en les diferents organitzacions socials que treballam per la promoció d’alternatives econòmiques solidàries, per a l’exercici dels drets fonamentals de totes les persones venguin d’on venguin i en la defensa dels serveis públics i dels sistemes de protecció social a fi d’evitar retalls que vulnerin més als sectors més dèbils de la nostra societat.