Equip de Taller Mestral
Càritas Diocesana de Menorca

Durant aquests últims mesos en què la crisi ha afectat a una bona part de la població (negocis tancats, més gent a l’atur…) Mestral també ha notat alguns canvis.

En primer lloc, es percep un canvi en el perfil de les persones que participen en el tallers de formació prelaboral. Abans de la crisi, la majoria eren persones amb un entorn familiar desestructurat, amb manca d’hàbits socials i laborals, en situacions molt precàries… En canvi, ara s’han incorporat participants amb una major experiència laboral i que es troben en atur de llarga durada.

En segon lloc, pel que fa a les donacions de materials, aquestes han disminuït en quantitat i qualitat. En l’època de bonança econòmica, tant la gent particular com les empreses de Menorca (hotels, apartaments, locals comercials…) canviaven molt sovint els seu mobiliari, la roba, etc. I per tant, els materials que els nostres clients podien trobar als tallers de botiga de Mestral eren més i de major qualitat. Ara, les coses han canviat.

Per suplir aquesta mancança hem destinat més esforços als tallers que no depenen únicament de donacions: el taller d’electrodomèstics de Mestral Maó i el taller de fusteria de Mestral Ciutadella. En el primer, s’intenta donar una nova oportunitat als electrodomèstics espatllats que la gent canvia, aquells que, malgrat la crisi, s’han de renovar quan deixen de funcionar, ja que s’han convertit en objectes “imprescindibles” a les nostres llars. En el segon cas, el taller de fusteria de Ciutadella, es restaura i s’elabora mobiliari emprant com a matèria primera llenya provinent de mobles donats.

En referència a la clientela de Mestral, cal a dir que als inicis del projecte majoritàriament eren persones amb baixos recursos econòmics. En canvi actualment no hi ha un perfil definit: són persones amb diferents nivells econòmics, edats, països d’origen… Cada vegada més, Mestral té una clientela fidel sensibilitzada envers els objectius del projecte: lluitar contra l’exclusió social i laboral de col•lectius desfavorits a través de la recuperació i reutilització de materials fora d’ús.

Des de Mestral volem agrair a les persones que fan possible que aquest projecte segueixi endavant, malgrat la crisi, amb les seves donacions i compres.

Bon dia,

Com alguns ja sabeu, des de Càritas de Menorca hem posat en marxa un servei de préstec de materials desensibilització en comerç just, medi ambient, consum responsable, etc.. Així, us adjuntam el catàleg actualitzant (les novetats són a la darrera plana del document), on podeu trobar DVD documentals, pel·lícules, llibres, contes o jocs infantils, …tots ells tenen en comú que creim que ens poden ensenyar coses noves sobre el món en que vivim, ajudar-nos a reflexionar, donar-nos eines de sensibilització, etc, tant a les escoles com a casa.

A més del llistat de materials disponibles, adjuntam la fitxa de sol·licitud que s’ha d’emplenar per a emprar el servei de préstec, on trobareu les dades de contacte i els llocs on podeu recollir-ho.

El préstec de materials, obert a tothom, està pensat que tengui una durada d’un mes en el cas dels llibres i CD’s educatius, i de 15 dies en el cas dels DVD’s, però esteim oberts a noves propostes.

Esperant que aquest servei us sigui útil i interessant, us animam a emprar-lo.

Salutacions,

Equip de Sensibilització en Comerç Just i Consum Responsable de Càritas Diocesana de Menorca

Catàleg servei de préstec: sensibilització consum responsable  (juny)

Fitxa de sol.licitud

Ramon Noró,
Arrels Fundació

«Allotjar directament des de carrer i albergs persones sense llar i evitar que els més vulnerables gastin el 40% dels ingressos en habitatge». Són idees de la Comissió Europea que el Consell de la Unió debatrà aquest mes de juny. La Unió Europea va fixar el 2015 per posar fi al sensellarisme, que afecta 3 milions de persones.

De les indicacions que fa la Comissió Europea, en destaca una en especial: modificar els fons FEDER, un dels fons estructurals més importants de la UE dedicat al desenvolupament de les regions. El propòsit no és altre que fer intervencions en habitatge per a persones sense llar amb aquests recursos econòmics. I encara més: la Comissió Europea aposta per allotjar directament des del carrer o albergs les persones sense llar, sense necessitat de condicionar aquest accés a la participació en cap procés socioeducatiu. Una estratègia anomenada “Housing First” (habitatge primer) que ja s’aplica als EUA.

Altres recomanacions de la Comissió són desenvolupar una estratègia integrada que tengui en compte la prevenció i la qualitat dels recursos socials; incorporar en les polítiques les persones que tenen feina però viuen en situació precària i conformen un nou grup de risc; i evitar que les persones empobrides hagin d’invertir més del 40% dels seus ingressos en l’habitatge. Aquestes propostes aporten elements nous en el procés que significarien un canvi important en la manera de desenvolupar les polítiques d’atenció i prevenció adreçades a les persones sense llar, però cal preguntar-se sobre la necessitat que aquesta política d’allotjament vagi acompanyada d’altres que garanteixin suport econòmic i per a l’autonomia.

La inversió social a Espanya és de les més baixes de la Unió Europea i caldria avançar en qüestions com la coordinació entre les diferents administracions. A nivell general, a més, es planteja la necessitat que l’accés a l’habitatge de les persones sense llar formi part d’una estratègia més àmplia d’accés a l’habitatge digne per a tots els col•lectius vulnerables” i on es doni resposta a altres necessitats socials. En cas contrari, polítiques com el “Housing First” podrien tenir un impacte negatiu entre la població.

El perfil de les persones sense llar està canviant: ha augmentat el nombre de joves sense llar, hi ha més dones, més víctimes de trencaments familiars i més immigrants i sol•licitants d’asil. Les raons són clares: elements estructurals en el mercat immobiliari, l’impacte de l’atur, l’endeutament, factor personals com malalties mentals i addiccions, relacions familiars truncades, discriminació legal o d’estatus a minories socials com el poble gitano i les persones immigrades, i el pas de viure en institucions penitenciàries o per a menors a fer-ho de manera independent. Es tracta, doncs,d de factors diversos, molts d’ells estructurals, que necessiten ser abordats amb polítiques clares i no amb una focalització en les raons individuals, tal com tendeixen a fer alguns estats.

En la mateixa línia de la proposta de la Comissió Europea s’enfoca en la campanya que acaba de presentar FEANTSA (Federació europea d’associacions que treballen amb persones sense llar), que proposa cinc objectius: 1) Que ningú dormi al carrer; 2) Que ningú visqui en allotjaments d’emergència per un període de temps superior al necessari; 3) Que ningú resideixi en allotjaments temporals més temps del necessari; 4) Que ningú abandoni una institució sense alternativa d’allotjament; 5) Que cap jove acabi sense llar a conseqüència de la transició a la vida independent.

Això significaria fer accessible l’habitatge i apostar per un sistema de pernoctacions més enllà de les pensions i els albergs. Calen estratègies integrals que no mirin només a situacions puntuals com les “operacions fred”, i que impliquin ampliar l’oferta d’habitatges finalistes, tutelats o no. Per últim, FEANTSA es fixa en els joves més vulnerables que volen fer el pas a una vida independent i que, en aquest intent, acaben al carrer. A la UE, ha augmentat el nombre de joves sense llar.

Els reptes són molts i en podríem citar més, però volem ser optimistes perquè creiem que, malgrat ser un procés lent, a nivell europeu s’estan posant les bases per acabar amb el sensellarisme. Per tirar endavant les propostes de FEANTSA i la Comissió Europea cal arribar a un consens polític suficient i que tots, administracions i actors socials, anem a una, tant a nivell europeu com a casa nostra.

Marcar les dues opcions tampoc costa gens.

De cada cent contribuents que en 2008 van marcar la casella de l’IRPF destinada al sosteniment de l’Església catòlica, 18 ho van fer de manera conjunta amb la dedicada a altres “fins d’interès social”.

Què significa açò?

Suposa, en primer lloc, que una part important de ciutadans fan ús de la possibilitat que ofereix l’actual sistema tributari de marcar al mateix temps en la declaració de la renda ambdues opcions, sense que açò representi cost addicional algun per al contribuent.

En segon lloc, en el moment de triar aquesta possibilitat, els contribuents estan indicant a Hisenda la seva voluntat explícita de destinar, sense cost afegit algun, una part del seu IRPF a ambdues opcions: un 0,7 per cent al sosteniment de l’Església i altre 0,7 per cent a altres fins d’interès social.

I en tercer lloc, significa que, optant per aquesta modalitat, podem duplicar el nostre compromís “per punts”.

En el gest de marcar les dues caselles assumim de manera activa un compromís doble, ja que no només contribuïm a sostenir la missió pastoral de l’Església, sinó que estem enfortint simultàniament l’acció activa contra la pobresa i la precarietat social que realitzen organitzacions d’inequívoca identitat eclesial com Càritas o Mans Unides, que reben cada any una part important dels fons de l’IRPF recaptats a través de la casella d’altres “fins d’interès social”.

De nosaltres depèn.

Sense que ens costi gens i amb un sol gest, podem multiplicar per dos la nostra col•laboració: amb la missió de l’església i amb l’opció preferencial pels pobres que el conjunt de la comunitat cristiana desenvolupa a través de la labor modèlica de les organitzacions d’acció social vinculades a l’Església.

Marcar les dues caselles, multiplica la teva ajuda.

Càritas Diocesana de Menorca.

Joan Mir Llorens,
Director de Càritas Diocesana de Menorca.

Estimats amics i amigues:

Amb motiu de la Campanya anual de la Renda, tant la Conferència Episcopal Espanyola catòlica com les entitats d’acció social han posat a punt, com cada any, les seves respectives iniciatives de sensibilització dirigides a animar a tots els contribuents a marcar la “X” en les caselles corresponents de l’assignació tributària.

Aquest any, i com a campanyes anteriors, Càritas posa en marxa una acció informativa per a recordar als nostres col•laboradors, socis i donants la possibilitats de marcar simultàniament en els impresos de la Declaració de la Renda les caselles del 0,7 por cent del IRPF destinades a la “Església catòlica” i a “Altres fins d’interès social”.

Como sabeu, amb aquesta opció els contribuents tenen l’oportunitat de col•laborar al mateix temps i sense cap cost afegit per al declarant, amb els fins pastorals de l’Església i amb els programes que Càritas desenvolupa gràcies als fons procedents de l’IRPF.

Per a recolzar aquesta acció informativa de Càritas, us adjuntam arribar una sèrie de materials: cartell, full informatiu tipus tamany ferratina, ferratina, …

Com a Càritas Diocesana ens hem volgut sumar a aquesta iniciativa, prèvia oportuna consulta al Sr. Bisbe que ha confirmat el seu interès en que la duem a terme.

Tot esperant que us motivi aquesta iniciativa, malgrat donar-vos plena autonomia en sumar-vos o no a aquesta campanya.

Rebeu una cordial salutació.

Cartell

Full informatiu

Ferratina

Càritas Diocesana de Menorca engega, durant els mesos d’abril, maig i juny, unes Jornades de Sensibilització del Fet Migratori que tenen com a objectiu prioritari: Sensibilitzar a la població en general (autòctons i immigrants) sobre els reptes i les oportunitats que plantegen a la societat d’avui la diversitat cultural del nostre món.

Dia 16 d’abril a les 20 hores a la Sala de Calàbria de Maó (Santa Eulàlia 83), s’inicien aquestes jornades amb la XERRADA dedicada a La Nova Reforma de la Llei d’Estrangeria. Aquest acte que ha comptat amb la col•laboració del Departament de Ciutadania i Família del Consell Insular de Menorca, el durà a terme l’advocada Margarita Palos Nadal, especialitzada en Immigració, vocal de la Subcomissió d’Estrangeria del Consell General de l’advocacia Espanyola des del maig de 2002 fins a l’actualitat i professora associada de la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears.

Amb la seva ponència tractarà els aspectes que preocupen i aclarir els possibles dubtes que generala nova reforma. L’aprovació de la reforma de la Llei d’estrangeria, malgrat contempli avançaments en el reconeixement dels drets fonamentals, desvia l’atenció davant la manca de solucions reals de restablir el nou ordre econòmic a Espanya. S’ha realitzat des de criteris conjunturals sense posar l’accent a la convivència i el respecte a la diversitat, i incorporant obligacions afegits per a les persones estrangeres que no tenen la resta de ciutadans, amenaçant una vegada més, que la fragilitat del món laboral recaigui a les persones més desprotegides i posant-los a aquests sota una sospita permanent.

Càritas Menorca, des de l’experiència de treball en el camp de les migracions i en fidelitat a la nostra acció preferencial per la inclusió social de les persones que viuen situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social, treballam al costat de la Confederació de Càritas, d’altres institucions de gran solidesa (CEAR, RED ACOGE, CRUZ ROJA…), sindicats i associacions d’immigrants, per a construir altres formes de gestionar la migració. Noves pràctiques que fomenten l’aprenentatge mutu, la interculturalitat i la solidaritat, basades en una idea: la plena igualtat de drets per a totes les persones. És des d’aquestes experiències socials i polítiques des de la que pretenem formar la nostra pròpia opinió i interpel•lar-nos de forma crítica i incidir públicament en relació a determinats aspectes sobre aspectes d’estrangeria i immigració que no tracta a totes les persones per igual, sinó en funció de la seva situació legal, limitant la seva integració i convivència en la societat d’acollida, i deteriora, en gran mesura, la seva cohesió social.

Càritas Menorca també és conscient de la manca d’informació i conscienciació sobre aquesta realitat per part de les nostres comunitats, empresaris, estudiants, població migrant i ciutadania en general. I els actes organitzats situats en tres propostes d’àmbits ben diferenciats i en les que podrem escoltar, compartir i debatre amb l’opinió i experiència de ponents coneixedors del tema, volen manifestar el nostre compromís actiu comunitari i ciutadà.

Per acabar, aquestes jornades, coincideixen amb la “IV Cimera Ministerial Europea sobre Immigració”, que es realitza a Saragossa, durant els dies 15 i 16 d’abril, i l’organització d’un encontre alternatiu “Aquí no sobra nadie” Por unos espacios sin fronteras, els dies 15-18 d’abril a la mateixa ciutat. En aquestes sessions simultànies, impulsades per nombrosos moviments i plataformes ciutadanes, experts de Càritas Europa, Càritas Espanyola i Càritas Sagarossa, participaran de forma activa, reivindicant la construcció d’una altra Europa, una Europa que posi l’accent en el respecte a la dignitat de les persones, en la cohesió social amb igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans i en l’intercanvi enriquidor en la diversitat resultant d’aquest fenomen migratori.

Benvolguts amics i amigues,

Com ja sabeu, la Unió Europea ha proclamat aquest any com l’Any Europeu de Lluita Contra la Pobresa. Per aquest motiu, Càritas Espanyola ha volgut acompanyar aquesta proclamació amb la Campanya “CONTRA  LA POBRESA ACTUA”, i a la qual, Càritas Menorca, també s’hi ha volgut adherir.

Per fer-nos ressò d’algunes dades: un de cada sis europeus, 84 milions de ciutadans, són pobres o estan en risc d’exclusió.

Per tant no ha de ser un any commemoratiu, sinó que ha de ser un ANY DE COMPROMÍS I ACCIÓ.

Tots els que volem una Europa més humana, més justa i més solidària, hi jugam un paper important.

L’ocasió és certament crucial, ja que aquest any també es defineix i aprova l’Estratègia política, UE2020, que regirà la Unió Europea els pròxims 10 anys. I coincidint amb la celebració a Madrid, els dies 4 i 5 de juny del Congrés Europeu sobre Pobresa i Exclusió Social que organitzen conjuntament Càritas Europa i Càritas Espanyola, ambdues institucions presentaran públicament a la Presidència de l’UE un document de propostes per a unes polítiques socials 2010-2020 i que, en nom del Govern d’Espanya, seran recollides a la sessió de clausura del Congrés per un representant de l’Administració.

Entre tots podem contribuir que Europa sigui més social, justa i solidària. La cohesió i la inclusió social han de ser una prioritat per a tota la Unió: Per als governs, les entitats socials i els ciutadans.

Per sumar-nos a aquesta iniciativa, Càritas Diocesana de Menorca us convida a participar-hi. I et proposa les següents accions per adherir-nos-hi a la Campanya CONTRA LA POBRESA, ACTUA!

Quines són aquestes:

• Us adjuntam un full de signatures i una petició contra la pobresa. Es tractaria de fer-ne difusió des dels vostres grups, companys de feina i amistats.

• També us farem arribar dins un sobre tancat, uns fulletons i uns pins. Aquest fulletó compta amb un espai per signar i animar a signar a tres persones més del vostre entorn.

Es tracta d’escampar la solidaritat i el nostre compromís envers l’eradicació de la pobresa.

Llavors, què podeu fer amb aquests fulls de signatures i fulletons emplenats?

* Dur-ho a les oficines de Càritas Maó i Càritas Ciutadella dins un sobre amb el nom del grup/associació/particular participant…

Moltes gràcies pel vostre gest senzill i compromès.

Una abraçada a tohom,

Tònia Florit
Càritas Diocesana de Menorca

Full de signatures

Petició contra la pobresa