Arxiu per març, 2012

Bona Gent, a Comando Actualidad (La 1, TVE)


Benvolguts/es companys/es,

Aquesta nit, 28-03-2012, el programa Comando Actualitat (La 1 de TVE, a les 22:15 hores), emet un reportatge titulat “Bona Gent” en què es recullen experiències de voluntaris d’algunes Càritas, com Getafe o Toledo.

 

clicar aquí per a veure un avanç del programa

Comando Actualidad. “Buena gente”

Què seria capaç de fer per ajudar a algun veí en dificultats?
Acollir veïns que han estat desnonats o arreglar ordinadors per després regalar-los…
Comando Actualitat retracta aquesta “bona gent” sempre disposada a ajudar
www.caritasmenorca.org/bloc

 

CONVENI QUE PROMOU UN CONSORCI D’ECONOMIA SOLIDÀRIA PIONER EN EL SECTOR DE RECICLATGE


Comunicat de premsa (26-03-2012)

Càritas Menorca s’ha subscrit al conveni per impulsar el Consorci Social RECUPERA estatal

 

CÁRITAS EUROPA INSTA A LA U.E. A MEJORAR LA APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA EUROPEA SOBRE REUNIFICACIÓN FAMILIAR


En una declaración del Comité Ejecutivo
celebrado la pasada semana en Bruselas

Cáritas. 21 de marzo de 2012.- El Comité Ejecutivo de Caritas Europa urge a la Unión Europea a hacer respetar el derecho a la vida familiar de los ciudadanos no comunitarios y de sus familias que viven en la Unión Europea. En una declaración adoptada la semana pasada en Bruselas, el Comité ha reclamado una mejor aplicación de la actual Directiva de la UE sobre reunificación familiar.

En esa declaración, el Comité Ejecutivo de Cáritas Europa señaló la necesidad de que la UE garantice la igualdad de trato y no discriminación de nacionales de terceros países y de los miembros de su familia en lo que se refiere al acceso al mercado de trabajo, a la educación y la formación, así como al estatuto de residencia independiente para cada uno de los familiares sujetos a la reunificación en el plazo más breve posible.

El objetivo de la Directiva Europea sobre reunificación familiar es facilitar y permitir la vida familiar de los migrantes y promover la reunificación familiar en la UE. Para lograr estos objetivos, el Comité Ejecutivo de Caritas Europa pide que se mejore la aplicación  de la Directiva actual. En su reunión en Bruselas, los miembros del Comité plantearon sus preocupaciones sobre las prácticas actuales en algunos Estados miembros de la UE que impiden que los migrantes y refugiados puedan reunirse con sus familias. También subrayaron que el derecho a la vida familiar debe ser garantizado y respetado en todos los niveles de la UE con respecto a los nacionales de terceros países.

Puntos defendidos por Cáritas Europa sobre reunificación familiar

Caritas Europa ya había realizado en su día una contribución detallada al Libro Verde sobre el derecho a la reunificación familiar de los nacionales de terceros países que residen en la Unión Europea, aprobado en noviembre de 2012. Los principales puntos que defiende Caritas Europa son:

• Garantizar que el derecho a la vida familiar es observado y respetado en todos los niveles de la UE con respecto a los nacionales de terceros países.

• El cumplimiento del objetivo de la Directiva de facilitar y permitir la vida familiar de nacionales de terceros países en la UE y la eliminación de las condiciones innecesarias que impidan la vida familiar.

• Garantizar igualdad de trato y no discriminación de nacionales de terceros países y los miembros de su familia en lo que se refiere al acceso al mercado laboral, la educación y la capacitación.

• Acceso a residencia independiente para los familiares reunificados tan pronto como sea posible.

 

Memòria 2010


Memòria 2010

 

Crida al compromís amb Càritas per part de la Conferència Episcopal Espanyola


CRIDA AL COMPROMÍS AMB CÀRITAS EN MOMENTS EN QUÈ LA CRISI ES FA MÉS AGUDA

Dijous 8 de març de 2012

Dia 7 de març de 2012, en un acte familiar amb el President de Càritas Espanyola i representants d’algunes Càritas diocesanes, el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino, va explicar el sentit de l’ajuda dels 5 milions d’euros a Càritas per part de l’Assemblea Plenària del bisbes espanyols.

“Amb aquest gest -va afirmar Mons. Martínez Camino- de l’entrega dels 5 milions d’euros volem fer una crida a tota la societat i a tota l’església a col·laborar amb Càritas representada als seus nivells diocesans, parroquials i confederal que mostren d’una forma palpable a on van destinats aquests fons”.

Per altra part el President de Càritas Espanyola, Rafael del Río, va agrair el compromís dels bisbes amb l’acció de Càritas que un any més “ve a recolzar el treball de tota la Confederació en aquests moments en què ens sentim desbordats pel creixent nombre de demandes a les quals hem de donar resposta”. Les xifres així ho confirmen ja que el nombre de respostes a través de la xarxa d’Acollida i Atenció primera de Càritas s’ha disparat els darrers quatre anys passant de 400.000 persones ateses l’any 2007 a 950.000 l’any 2010. Aquesta evolució suposa un increment del 104 per cent.

Juntament amb el secretari general de la CEE i el president de Càritas varen prendre la paraula, en representació del conjunt de les 68 Càritas Diocesanes del país, la directora de Càritas Salamanca i el director de Càritas Pamplona-Tudela. Carmen Calzada, de Salamanca, va destacar la triple dimensió a les quals Càritas intenta donar resposta cada dia a través del compromís dels 62.000 voluntaris. La primera dimensió fa referència a cada dolor i cada sofriment de les persones que acudeixen a Càritas i han de ser ateses. La segona dimensió es refereix al treball de Càritas per tal que aquestes necessitats no es facin cròniques, d’aquí la importància dels processos d’acompanyament. La tercera dimensió és la de compartir cada un d’aquests processos per prendre consciència de la corresponsabilitat de tots. Angel Iriarte, director de Càritas Pamplona, va recordar que Càritas no està per garantir uns drets bàsics que són responsabilitat dels poders públics. Va defensar “la cintura que té Càritas per adaptar-se a les necessitats i als reptes de la realitat social. I aquesta resposta de Càritas està suposant un esforç enorme perquè a mesura que han anat augmentant les problemàtiques, les sortides que podem donar a aquestes persones són cada vegada menors”.

Per acabar es va informar que aquests 5 milions d’euros es destinaran íntegrament a recolzar projectes contra la crisi que es duen a terme a cada una de les Càritas Diocesanes per tal de pal·liar la situació de més gran precarietat de les persones en condicions socials més vulnerables.

Així és com Càritas Diocesana de Menorca ha rebut 21.619 €€.

CRIDA AL COMPROMÍS

 

2012: Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional


Possiblement, l’augment de l’esperança de vida és una de les grans consecucions assolides pels països de la Unió Europea. Malgrat això, aquest gran avenç aconseguit gràcies als esforços i la solidaritat de les diferents generacions, en aquests darrers anys també s’ha convertit en un dels reptes més importants i a la vegada apassionants que en les properes dècades hauran d’abordar els governs i les societats europees, a fi d’afrontar amb enginy i eficàcia les conseqüències derivades del ràpid increment de la població major de seixanta anys i del seu progressiu envelliment.

Per aconseguir aquest repte, el 6 de setembre de 2009, la Comissió Europea va declarar l’any 2012 Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. En aquest sentit, amb l’objectiu d’impulsar la participació en aquesta celebració, va promulgar la Decisió núm 940/2011/UE del Parlament Europeu i del Consell de 14 de setembre de 2011.

Així, doncs, la Comissió Europea, en el marc d’aquesta Declaració, va instar les institucions governamentals dels estats membres de la Unió a promoure i impulsar des de tots els estaments i àmbits de la societat el principi d’envelliment actiu. És per això que el Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Família del Departament de Benestar Social i Família, fidel al compromís amb les persones grans, participarà també en aquesta celebració juntament amb les entitats i els organismes que des de tot el territori català treballen per a la gent gran del nostre país. Per tant, institucions, organismes i ens locals de tot Catalunya han estat convidats a adherir-se a aquesta commemoració a fi que, conjuntament, de manera emancipada i sense complexos, divulguin i impulsin l’envelliment actiu com un instrument eficaç per combatre l’aïllament social de les persones grans, així com per estimular les relacions entre les generacions.

A més de generar les sinergies i teixir les complicitats necessàries entre tots els actors implicats, abans de definir els projectes i les activitats que es duran a terme en el marc d’aquesta celebració, la Secretaria de Família ha dissenyat uns eixos orientatius sobre els quals considera que hauran de pivotar totes les iniciatives que s’endeguin. A grans trets, aquestes línies d’actuació quedaran definides segons tres grans blocs que, en resum, abordaran els àmbits següents:

  • Participació activa de la gent gran i promoció de les relacions intergeneracionals.
  • Millora del benestar i la salut de la gent gran a partir de l’envelliment actiu.

Formació contínua de la gent gran.


 

 

 

XERRADA SOBRE COOPERACIÓ


Benvolguts/des,

Us volem convidar aquest pròxim divendres dia 16 de març a les 20,00h a una Xerrada sobre cooperació, organitzada per la Plataforma per la solidaritat en temps de crisi, amb el suport de la Plataforma Prou Retallades Menorca.

A la Sala de Convencions des Mercadal, amb el títol “Cooperació: l’estratègia de les paneres”, Gustavo Duch, actualment coordinador de la Revista SOBERANIA ALIMENTARIA, BIODIVERSIDAD Y CULTURAS, ens oferirà una anàlisi de les conseqüències dels retalls en cooperació internacional des d’una perspectiva crítica i global.

Gustavo Duch Guillot és llicenciat en Veterinària i Postgrau en Direcció d’Empreses.  Ha estat Director de Veterinaris Sense Fronteres (fundada el 1987) fins el 2009 i també, dins l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’ONGD i President d’AGORA NordSud. En els darrers anys col·labora estretament amb els moviments i campanyes relacionades amb la lluita per la Sobirania Alimentària dels Pobles. Ha sigut membre de la Junta Directiva de la Plataforma Rural, col·labora amb activitats de La Vía Campesina o Som lo que Sembrem.
Col·labora en diferents mitjans de premsa escrita com El Periódico de Catalunya, Público, La Jornada de México, Le Monde Diplomatique o El Correo Vasco, així com en alguns programes de ràdio.

Els seus articles estan recopilats en tres llibres: CON LOS PIES EN LA TIERRA, LO QUE HAY QUE TRAGAR, SIN LAVARSE LAS MANOS y ALIMENTOS BAJO SOSPECHA.

Aquest acte s’emmarca dins d’un cicle organitzat des de la Plataforma Prou Retallades al que us animam a participar!

S’adjunta el cartell i es prega fer la màxima difusió.

Moltes gràcies!

Us esperam!!


Prou Retallades Menorca

 

Sobren persones grans?


Antonio Molina Schmid és advocat i assessor jurídic de la Federació Espanyola de Residències i Serveis d’Atenció a Persones Grans – Sector Solidari. Col·labora ocasionalment amb articles a “Lares”, revista d’aquesta Federació, en ocasions per informar d’aspectes legals relacionats amb la jubilació i la vellesa, i en altres, com en aquesta ocasió, per reflexionar sobre aquesta realitat des d’una perspectiva més personal, amb un marcat accent en la dimensió ètica del tracte que la nostra societat dispensa a la gent gran.

La primera cosa que se m’ocorre quan pens en el col·lectiu de les persones grans és que és un col·lectiu molt nombrós. Sembla que mai, en tota la història de la humanitat, el seu pes proporcional havia estat tan considerable. Doncs bé, cal plantejar-se aleshores si aquest col·lectiu ha crescut massa. És a dir, sobren persones grans? Pel que sents en alguns llocs, podria semblar que sí…

Últimament he assistit a diverses conferències i col·loquis sobre temes de pensions, prestacions socials i demografia. Aterrador. Segur que tots vosaltres heu sentit parlar de l’«envelliment de la població». Agafem l’informe de l’ONU sobre aquest tema, referit a l’any 2009. Se’ns diu que aquest envelliment general no té precedents, que és general, que és profund i, per més inri, que és permanent. Més encara, també ens avisa que, en l’àmbit econòmic, l’envelliment de la població tindrà un impacte molt negatiu en el creixement, l’estalvi, la inversió, el consum, els mercats de treball, les pensions i els imposts. Quasi res.

Els experts ens representen la demografia amb les anomenades piràmides de població, i ens diuen que existeixen piràmides progressives, que són les “normals”, amb base ampla i el cim petit, i les regressives, amb una base més estreta que el centre i una cima relativament ampla. Aquestes, les regressives, en realitat, més que una piràmide semblen un bulb, ja que a la base hi ha menys població que en els trams intermedis, mentre que al cim hi ha un nombre important d’efectius. Són les típiques dels països desenvolupats, tots els països més rics i pròspers del planeta, on la natalitat ha disminuït ràpidament i, en canvi, l’esperança de vida és cada cop més gran.

Enfront d’això, les piràmides més perfectes i guapes, les piràmides “de tota la vida”, que són com les egípcies o asteques que coneixem dels llibres o de les pel·lícules, són les que es donen als països subdesenvolupats. Els experts insisteixen que ens encaminam cap a l’ocàs de la nostra civilització, que si no corregim les nostres piràmides de població perquè s’assemblin tant com sigui possible a les dels països subdesenvolupats, la nostra cultura, el nostre benestar, tot s’acabarà. En definitiva, sembla que ens falten joves i ens sobren persones grans. Sembla que tot ens aniria millor si no hi hagués tants de vells.

El problema, em sembla, és que ningú no qüestiona aquests experts, tant si són de l’ONU com de tal o qual universitat, quan denuncien l’envelliment de la població i el qualifiquen de desgràcia. Curiosament, aquests mateixos experts són els que rarament anticipen una crisi econòmica, com no han sabut anticipar l’actual, ni troben solucions quan ja duim diversos anys dins ella.

Però jo em deman: no podria ser que, tal vegada, el nombre de persones grans que hi ha és el que hi ha d’haver, com adaptació natural al moment social i tecnològic? De fet, quan veim les xifres d’atur juvenil, em sembla difícil comprendre que, si hi hagués encara més joves les coses ens podrien anar millor. A més, de moment no hi ha cap nació potent que no estigui envellida, i pot ser que això no sigui un “malgrat”, sinó un “per això”. Molts moments d’esplendor del creixement econòmic s’han produït per societats molt envellides. Per exemple, la Wirtschaftwunder, la ràpida reconstrucció i el desenvolupament de les economies d’Alemanya Occidental i Àustria després de la Segona Guerra Mundial, sobretot entre 1948 i 1958, fou assolida per una societat a on la població jove s’havia reduït dramàticament.

També és veritat que l’envelliment de la població implica que tal vegada s’hagin de realitzar uns determinats ajustaments, com el retard en l’edat de jubilació de la generalitat de treballadors, o que s’hagin de recalcular algunes prestacions, així com que es faci necessari canviar l’estructura de la despesa pública. Però d’ajustaments, per tal que una societat funcioni, se n’han de realitzar sempre, i no tan sols pel motiu que ens ocupa.

Em deman per què la representació gràfica de la població d’un país s’ha de semblar a una piràmide egípcia o asteca, i, en cas contrari, s’ha de considerar “regressiva”. Per tot això, m’atrevesc a plantejar que no hi ha massa gent gran, sinó que hi ha els que hi ha d’haver, ni un de més, ni un de menys. I així està molt bé.

________________________

Agraïm a la revista Lares la gentilesa d’autoritzar-nos a reproduir un extracte d’aquest article, originalment publicat al núm. 38, juny 2011.