En el Dia de la Caritat, perquè, mentre hi hagi persones, hi ha esperança

Podem anomenar-lo caritat, generositat o simplement humanitat. Quan algú ens estén la mà i ens commou el cor, la resposta sol ser des de l’amor i l’empatia. És gairebé com un instint, és el que dóna sentit a la nostra humanitat que compartim, sigui quina sigui la nostra procedència, ideologia, llengua, credo o tarannà, i alhora és una manifestació de l’amor diví del que esteim creats.

A Càritas posam una nova campanya en marxa en un món ple de situacions d’injustícia i d’incerteses: migracions forçades, exclusió, dificultat d’accés a un habitatge, manca d’una ocupació digna, i amb el rerefons d’una humanitat tenyida de guerra i destrucció. Des d’aquest any jubilar us convidam a revifar l’esperança, que no defrauda mai (Rm 5,5), que neix de l’amor de Déu i es concreta en el compromís amb una societat més justa.

Acompanyem-nos els uns als altres

L’esperança impulsa a actuar, a no quedar-se immòbil: mai pot ser passiva, perquè neix del patiment i es cultiva en l’acompanyament als descartats.

El Papa Lleó, en el seu primer missatge, ens exhortava amb paraules del Papa Francesc: “Dios nos quiere, Dios los ama a todos, y el mal no prevalecerá. Estamos todos en las manos de Dios. Por lo tanto, sin miedo, unidos, tomados de la mano con Dios y entre nosotros sigamos adelante. Somos discípulos de Cristo. Cristo nos precede. El mundo necesita su luz. La humanidad lo necesita como puente para ser alcanzada por Dios y por su amor. Ayúdennos también ustedes, luego ayúdense unos a otros a construir puentes, con el diálogo, con el encuentro, uniéndonos todos para ser un solo pueblo siempre en paz”.

Som convidats a viure una fe compromesa. Tot i les nostres ombres tenim capacitat de ser llum. Som cridats a actuar, cuidar i donar testimoni de l’amor que transforma. En el dia de la Caritat (i cada dia és una bona jornada per viure des de i per la Caritat de Jesús) us convit a centrar la nostra acció caritativa en aquests quatre aspectes:

1. Contar, sense por, com Déu ha obrat en les nostres vides. Açò inspira i anima els altres. L’esperança és contagiosa quan ve des d’una experiència de fe viva.
2. Celebrar la vida i la resurrecció de Jesús amb alegria. L’Eucaristia no és un tràmit. La pregària no potser una obligació. La celebració de la fe és l’al·lè de la nostra vida cristiana.
3. Promoure espais de pau i de reconciliació. Hem de guarir les nostres ferides, acollint i comprenent les ferides dels altres. Oberts a l’amor de Déu que restaura i renova, que sempre és misericordiós.
4. Dóna el pas i que la vida sigui un compromís de caritat. Concret. Amb el ulls oberts a la realitat, al clam dels pobres i de les necessitats socials d’avui. Sortir a trobar els altres és sempre enriquidor.

Bon diada de la Caritat.

Juny 2025 / Guillem Ferrer Monjo, delegat episcopal de Càritas Menorca