• El 47% de les persones ateses són migrants en situació administrativa irregular, cosa que equival a unes 550.000 persones
• Els fons assignats al programa de dona van augmentar un 24% en només un any

Les persones acompanyades per Càritas al llarg del 2024 afronten un cúmul de dificultats. La pèrdua progressiva de la funció protectora de la feina, l’encariment de l’habitatge i la irregularitat administrativa de molts residents estrangers al nostre país són els principals obstacles que impedeixen a les persones que arriben a la nostra institució portar una vida en condicions dignes.

Així ho constata la Memòria Confederal de Càritas, que s’ha presentat aquest dimecres a Madrid. El seu president, Manuel Bretón, i la secretària general, Natalia Peiro, han estat els encarregats de donar compte a la societat de la tasca realitzada per Càritas el 2024, durant una roda de premsa celebrada a la seu de la institució.

Al llarg de l’any passat, Càritas va invertir la xifra rècord de 486,9 milions d’euros —469.084 euros (0,10%) més que l’any anterior— en els seus diferents recursos i projectes dins d’Espanya i en accions de cooperació internacional a tercers països. Gràcies a aquests recursos disponibles, Càritas va aconseguir donar suport a 2.185.004 persones dins i fora de les nostres fronteres. D’aquestes, 1.178.346 dins d’Espanya i 1.006.658 en Cooperació Internacional.

La integració de les persones migrants

Al llarg de l’any passat, la meitat de les persones acompanyades per les més de 4.933 Càritas parroquials són treballadors pobres o amb grans dificultats per accedir o mantenir el seu habitatge. En els programes d’Acollida i Assistència, el 80% de les ajudes sol·licitades per les famílies estaven relacionades amb el pagament de subministraments o lloguers dels seus habitatges, és a dir, amb les seves necessitats bàsiques.

A més, el 47% de les persones es trobaven en situació administrativa irregular, cosa que equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no deixa de créixer des del 2019. Des de fa anys, Càritas s’ha constituït com una de les poques entitats que acull persones migrants en situació administrativa irregular, tant si provenen directament de les entitats del sistema d’acollida d’emergència, amb una protecció que varia entre 1 i 3 mesos, com si han arribat al nostre país per una via legal i segura però es troben en una situació administrativa irregular sobrevinguda un cop esgotats els seus visats o denegada la seva sol·licitud d’asil.

“En tots aquests casos ens trobem amb persones amb un enorme cúmul de dificultats i escasses oportunitats de sortir endavant. El risc de pobresa i exclusió es triplica entre la població extracomunitària i la raó d’aquesta marginació es troba sobretot en la seva situació administrativa irregular. Sovint aquestes persones treballen en l’economia submergida, ja sigui en entorns rurals, en feines de la llar o en la cura de persones. Són un important motor humà, econòmic i social, però no compten”, va assegurar la secretària general.

L’acció social de Càritas amb les persones migrants i refugiades va des de l’acollida, l’accés a drets bàsics, recursos i serveis, fins al treball orientat a la integració. Es tracta de processos a mitjà i llarg termini, d’entre 1 i 2 anys, que requereixen un acompanyament integral molt individualitzat i en què intervenen diversos programes simultanis (acollida i assistència, habitatge, dona, ocupació, educació, servei jurídic, etc.).

En resposta a aquesta emergència social, el 2024 la xarxa confederal de Càritas ha posat en marxa 47 projectes diocesans d’acollida i acompanyament a persones en situació administrativa irregular. “Les dades demostren que som necessaris per a processos d’acompanyament més complexos, més llargs i més costosos”, va afegir la secretària general.

La intervenció social de Càritas a favor de la integració de les persones migrants no s’esgota en aquests programes. Al llarg de 2024, el treball en xarxa des de la Incidència Política ha permès donar suport sostingut a la tramitació al Congrés de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a una regularització extraordinària d’aquest col·lectiu, la resolució de la qual encara està pendent. A més, s’han impulsat una sèrie d’iniciatives per impugnar la incompatibilitat entre el procediment de protecció internacional i els arrelaments que planteja la recent reforma del reglament d’estrangeria.

L’emergència causada per la DANA, un repte sense precedents

Les greus inundacions registrades a finals d’octubre a València, Letur (Albacete), Mira (Conca), Màlaga i Jerez van posar Càritas davant un repte inèdit: respondre a una emergència humanitària de gran envergadura en el propi territori. Gràcies a l’àmplia experiència de la xarxa Càritas en la gestió humanitària d’emergències naturals a diverses regions del món, la Confederació de Càritas a Espanya va poder articular una resposta immediata a les zones afectades a través dels equips tècnics i voluntaris de les Càritas locals, juntament amb el llançament d’una campanya de solidaritat amb els damnificats.

Poques setmanes després de la DANA, Càritas va començar a desenvolupar un pla de resposta a l’emergència, que ha aconseguit atendre en els primers sis mesos més de 16.000 persones amb una inversió total propera als 10 milions d’euros. Aquest pla s’ha centrat en la restitució dels mitjans de vida de les persones afectades, la rehabilitació de locals i negocis, el reallotjament de famílies, l’adaptació i equipament d’habitatges, l’atenció psicosocial i el suport jurídic als damnificats, a més de la reorganització dels propis centres i projectes de Càritas afectats pel temporal.

“El grau de destrucció provocat per la DANA fa inevitable que la reconstrucció de les zones requereixi temps i esforç. Per això, el pla de resposta a l’emergència posat en marxa per Càritas el novembre de 2024 contempla un termini d’execució de tres anys i un pressupost inicial de 33 milions d’euros. Aquests fons provenen dels prop de 51 milions d’euros aportats per multitud de donants i empreses a través de la campanya de solidaritat ‘Càritas amb les greus inundacions a Espanya’ oberta en els primers dies de l’emergència”, va indicar la secretària general.

L’economia social, una aposta de futur

La dilatada trajectòria del treball de Càritas amb persones en situació d’exclusió ha portat la institució a redoblar la seva aposta per solucions a llarg termini. Per això, el programa que aglutina la major concentració de fons és el d’economia solidària.

Amb una dotació total de 144,8 milions d’euros (8 milions més que l’any anterior), l’esforç financer realitzat sobre els itineraris d’inserció sociolaboral i les empreses d’inserció va tornar a superar els programes d’Acollida i Assistència (93,1 milions d’euros). Una de cada cinc persones que va participar l’any passat en algun dels nostres programes i itineraris va aconseguir reintegrar-se al mercat laboral.

Conscients del gran repte, la xarxa Càritas ha aconseguit convertir-se en els darrers deu anys en una de les majors impulsores d’empreses d’inserció d’Espanya i un referent dins de l’economia social. Aquesta expansió ha permès triplicar en l’última dècada els llocs d’inserció social, que ja superen els 3.100.

“Sabem que l’abast actual d’aquestes iniciatives és insuficient, gairebé testimonial, però evidencia que com a societat podem autoexigir-nos una ètica en tot allò que afecta l’economia. Un model econòmic que prioritza la cura de la vida i de les persones. Una economia que recupera el seu significat d’administrar els recursos de la casa comuna, amb justícia i equitat”, va assegurar la secretària general.

Més fons per al programa de dona

Els altres programes que més recursos van utilitzar durant l’any passat van ser els de persones grans (44,2 milions), persones en situació de sense llar (41,7 milions), i els de família, infància i joventut (24,7 milions), per citar els més rellevants. El programa de dona va ser el que va registrar el major increment de fons en l’últim any, amb una diferència del 24,1% i una inversió total de 5,5 milions d’euros.

“Les dades avançades de l’IX Informe FOESSA que presentarem en l’últim trimestre d’aquest any assenyalen que el nivell d’exclusió social continua sent més gran entre aquelles famílies on la sustentadora principal és una dona. Malgrat les dificultats, moltes dones aconsegueixen tirar endavant, demostrant una gran fortalesa, resiliència i capacitat de superació. S’enfronten a la violència, a la discriminació i a moltes barreres sistèmiques, però amb el suport adequat i l’accés a oportunitats, aconsegueixen transformar les seves realitats i construir un futur digne per a elles i les seves famílies. És imprescindible continuar apostant per iniciatives que fomentin l’equitat, l’autonomia econòmica i la formació en igualtat d’oportunitats”, va indicar la secretària general.

Emergències humanitàries

En temps en què la inestabilitat global continua augmentant, Càritas va donar suport el 2024 principalment a les persones afectades per les grans crisis oblidades provocades per causes naturals o conflictes humans, com les registrades a Haití, República Democràtica del Congo, Burkina Faso o la regió marroquina de l’Atles, on la població encara es recupera del fort terratrèmol registrat el 2023.

A més, Càritas va continuar amb el seu suport a Terra Santa, així com amb el treball desenvolupat a Ucraïna. Els diferents projectes de Cooperació Internacional van sumar una inversió total de 20,5 milions d’euros i es va atendre més d’un milió de persones.

Més empreses donants

L’important esforç econòmic realitzat per Càritas l’any passat ha estat possible gràcies al generós suport de milers de socis, donants i col·laboradors privats, que han aportat més de 343,5 milions, un 5,04% més que l’any anterior. “Posem en valor el compromís de les persones donants i sòcies i de l’augment significatiu de més del 15,6% de les aportacions d’empreses i institucions. Gràcies a tots per col·laborar amb nosaltres en la tasca de construir un món més just”, va assenyalar la secretària general.

Juntament amb això, destaca també l’esforç de les diferents Administracions Públiques, que van aportar als programes de Càritas un total de 143,4 milions d’euros. El nostre balanç global d’ingressos s’ha situat aquest any amb un 70,5% d’origen privat i un 29,5% provinent de les administracions públiques.

Màxima austeritat

Tot i que en els darrers dos anys el conjunt de les Càritas ha posat en joc un important increment de recursos econòmics, ha estat possible mantenir l’objectiu d’austeritat en l’apartat de Gestió i Administració, situant-se en el 6%. És a dir, de cada 100 euros invertits en accions de lluita contra la pobresa, només s’han destinat 6 euros a despeses de gestió. “Fa més de dues dècades que mantenim aquest percentatge de despeses de gestió”, va subratllar Natalia Peiro.

La Memòria recull també les dades de les persones que estan darrere de tota aquesta activitat confederal, sostinguda gràcies a 69.224 persones voluntàries i a 5.916 treballadors contractats.

“Aquesta memòria que presentem aquest matí és la millor prova de fins on podem arribar quan treballem units en la defensa de la dignitat de la persona i pel bé comú. No ho dic per les xifres o el volum d’activitat que hem estat capaços de mobilitzar, sinó pel testimoni viu de tota una comunitat, l’esperança de la qual és veritable perquè cada dia decideix vèncer la desigualtat, la pobresa i la injustícia social amb gestos de dedicació i solidaritat. Ells donen sentit al lema de la nostra campanya de Caritat d’enguany: ‘Mentre hi hagi persones, hi ha esperança’. A totes aquestes persones —en nom de Càritas— us vull donar les gràcies!”, va concloure la secretària general.

Un reconeixement especial als voluntaris

Durant la presentació del balanç d’activitats, el president de Càritas Espanyola es va aturar especialment en els voluntaris i la seva tasca al costat de les víctimes de les greus inundacions provocades per la DANA a l’octubre de l’any passat. “Es mereixen un agraïment i un reconeixement especial perquè van estar i continuen estant a primera línia. Aquestes persones continuen sent per a totes les víctimes un motiu d’esperança i compromís”, va assenyalar.

Manuel Bretón va animar tota la societat i les persones de bona voluntat a continuar avançant cap a una societat sense pobresa ni exclusió. “Ens trobem en l’any jubilar de l’esperança. Com a ciutadans, estem cridats a sumar voluntats per convertir la feina a favor dels invisibles i descartats en un lloc de trobada i espai de concòrdia, en aquests temps de preocupant polarització social i d’agreujament de les condicions de vida de moltes persones, que veuen com el seu accés a drets bàsics continua sent molt precari”.

Notícia a la web de Càritas Espanyola.