IX Jornada Mundial dels Pobres: Lleó XIV demana no resignar-se davant les noves onades d’empobriment
La Conferència Episcopal i Càritas promouen la jornada, que enguany se celebra sota el lema “Tu, Senyor, ets la meva esperança”
En el marc de la IX Jornada Mundial dels Pobres, que l’Església celebra el proper diumenge 16 de novembre sota el lema “Tu, Senyor, ets la meva esperança”, Càritas Espanyola ha presentat les dades del IX Informe FOESSA, una radiografia preocupant sobre l’exclusió social a Espanya. Ambdues iniciatives s’entrellacen en una mateixa crida: no resignar-se davant la pobresa ni perdre l’esperança en la possibilitat de construir una societat més justa i fraterna.
L’IX Informe FOESSA adverteix sobre un procés inèdit de fragmentació social en què les classes mitjanes es redueixen, desplaçant moltes famílies cap a situacions de gran dificultat. Espanya manté, a més, una de les taxes de desigualtat més altes d’Europa, amb 4,3 milions de persones en situació d’exclusió severa, un 52% més que l’any 2007.
Davant aquesta realitat, el missatge del papa Lleó XIV per a aquesta Jornada pren una especial actualitat. Sota el lema del salmista “Tu, Senyor, ets la meva esperança”, el Pontífex alerta del risc d’acostumar-se i resignar-se davant les noves onades d’empobriment. Davant d’això, convida a posar els pobres al centre de la mirada i a generar “nous signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana”.
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i Càritas acullen aquesta proposta i s’uneixen per celebrar aquest dia i difondre diversos materials que s’ofereixen com a pautes per animar trobades a les diòcesis, parròquies, comunitats, moviments, associacions i institucions de l’Església.
Jornada Mundial dels Pobres en el context del Jubileu de l’Esperança
La Jornada d’enguany se celebra en el context del Jubileu de l’Esperança. Ambdues iniciatives, impulsades pel papa Francesc, coincideixen en la urgència de fer visible l’esperança, especialment entre aquells que viuen en situació de pobresa, són víctimes de la fam, la violència, el desplaçament forçós dels seus llocs d’origen i la vulneració dels seus drets humans.
Les paraules del salmista «Tu, Senyor, ets la meva esperança» també brollen d’un cor oprimit per greus dificultats. Però, com recorda Lleó XIV, aquest cor roman ferm en la fe i troba en Déu la roca i la fortalesa sobre la qual recolzar-se. Com el salmista, el pobre “pot convertir-se en testimoni d’una esperança forta i fiable” perquè “la professa en una condició de vida precària, marcada per privacions, fragilitat i marginació. No confia en les seguretats del poder o del tenir; al contrari, les pateix i sovint n’és víctima. La seva esperança només pot reposar en un altre lloc”.
El Pontífex convida a reconèixer Déu com “la nostra primera i única esperança” per realitzar “el pas de les esperances efímeres a l’esperança duradora”. Davant el desig de tenir Déu com a company de camí, les riqueses es relativitzen, perquè es descobreix el veritable tresor del qual realment tenim necessitat. De fet, assenyala que la pobresa més greu és “no conèixer Déu”. Pensar “que no necessitem Déu i que podem tirar endavant la nostra vida independentment d’Ell”.
Nous signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana
Lleó XIV també indica les responsabilitats que comporta “la invitació bíblica a l’esperança”. Mentre s’afronten les causes estructurals de la pobresa, “tots estem cridats a crear nous signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana, com ho feren molts sants i santes de totes les èpoques”. Entre aquests signes actuals destaquen les cases-família, les comunitats per a menors, els centres d’escolta i acollida, els menjadors per als pobres, els albergs o les escoles populars, “tan importants per desfer-nos de la indiferència i motivar el compromís en les diverses formes de voluntariat”.
Per a l’Església, els pobres “no són una distracció”, sinó “els germans i germanes més estimats”. Cadascun d’ells “ens provoca a tocar amb les mans la veritat de l’Evangeli”. Per això, la Jornada Mundial dels Pobres “vol recordar a les nostres comunitats que els pobres són al centre de tota l’acció pastoral. No sols de la seva dimensió caritativa, sinó també del que l’Església celebra i anuncia”.
Els pobres, afirma el Papa, “no són objectes de la nostra pastoral, sinó subjectes creatius que ens estimulen a trobar sempre formes noves de viure l’Evangeli avui”.
A més, en promoure el bé comú, “la nostra responsabilitat social es basa en el gest creador de Déu, que a tots dóna els béns de la terra; i, igual que aquests, també els fruits del treball humà han de ser accessibles de manera equitativa. Ajudar el pobre és, en efecte, una qüestió de justícia abans que de caritat”.
Lleó XIV acaba el seu escrit posant la seva esperança en què aquest Any Jubilar “pugui impulsar el desenvolupament de polítiques per combatre antigues i noves formes de pobresa, així com noves iniciatives de suport i ajuda als més pobres entre els pobres. El treball, l’educació, l’habitatge i la salut són les condicions per a una seguretat que mai no s’assolirà amb les armes. Estic content per les iniciatives ja existents i pel compromís que cada dia assumeixen a nivell internacional un gran nombre d’homes i dones de bona voluntat”.
