Avui, com cada dia, celebrem el cor del compromís, la força silenciosa que transforma realitats: el voluntariat. A Càritas, 70.000 persones a l’Estat espanyol encarnen aquesta entrega generosa, teixida d’esperança, justícia i amor.

Seguim apostant per un voluntariat que treballi per:

DESVELAR, que és el nostre primer acte d’amor. Perquè no volem legitimar la injustícia amb el silenci. Perquè creiem en una societat inclusiva, on ningú quedi fora, on ningú quedi enrere. És el mateix amor als pobres el que impulsa Jesús a enfrontar-se als poders socials, religiosos i polítics del seu temps. El nostre voluntariat és denúncia profètica i bona notícia per a qui han estat rebutjats per la vida.

VINCULAR, que és tendir ponts entre ribes que semblen llunyanes. No ens conformem a atendre bé una part de la societat; el nostre repte és que totes dues ribes es trobin, es reconeguin, s’abracin. El voluntariat és aquest pont humà que uneix, que escolta, que acompanya.

PARTICIPAR, que és viure la fe en comunitat. El voluntariat a Càritas no és només acció social, és vida cristiana encarnada al barri, a la parròquia, a l’entorn. És créixer en la fe, servir els altres i construir una comunitat que reflecteixi el rostre de Jesucrist.

RECREAR, que és somiar amb els ulls oberts. Som utòpics perquè creiem en la possibilitat d’una societat més justa. Com diu el nostre document d’identitat cristiana, “assumim com a compromís vital anunciar i proposar la utopia cristiana”, sabent que serà realitat pels nostres compromisos humans i, sobretot, per la força de l’Esperit.

I TOT AIXÒ ENS PORTA A CELEBRAR. Perquè el voluntariat és experiència de Déu: el descobrim en la realitat (Veure), el trobem en la Paraula (Jutjar), i ens comprometem a transformar-la (Actuar). Celebrem amb gratitud cada pas, cada assoliment, cada fracàs, cada trobada. Celebrem amb els nostres equips, amb les persones que acompanyem, amb altres entitats… celebrem sempre.

Gràcies a totes les persones voluntàries per ser llum enmig de tantes ombres. Gràcies per desvetllar, vincular, participar, recrear i celebrar. Gràcies per ser Càritas.

5 de diciembre – Día Internacional del Voluntariado

Hoy, como cada día, celebramos el corazón del compromiso, la fuerza silenciosa que transforma realidades: el voluntariado. En Cáritas, 70.000 personas en el Estado español encarnan esta entrega generosa, tejida de esperanza, justicia y amor.

Seguimos apostando por un voluntariado que trabaje por:

DESVELAR que es nuestro primer acto de amor. Porque no queremos legitimar la injusticia con el silencio. Porque creemos en una sociedad inclusiva, donde nadie quede fuera, donde nadie quede atrás.  Es el mismo amor a los pobres el que impulsa a Jesús a enfrentarse a los poderes sociales, religiosos y políticos de su tiempo[1]. Nuestro voluntariado es denuncia profética y buena noticia para quienes han sido despechados por la vida.

VINCULAR que es tender puentes entre orillas que parecen lejanas. No nos conformamos con atender bien una parte de la sociedad; nuestro reto es que ambas orillas se encuentren, se reconozcan, se abracen. El voluntariado es ese puente humano que une, que escucha, que acompaña.

PARTICIPAR que es vivir la fe en comunidad. El voluntariado en Cáritas no es solo acción social, es vida cristiana encarnada en el barrio, en la parroquia, en el entorno. Es crecer en la fe, servir a los demás y construir una comunidad que refleje el rostro de Jesucristo.

RECREAR que es soñar con los ojos abiertos. Somos utópicos porque creemos en la posibilidad de una sociedad más justa. Como dice nuestro documento de identidad cristiana, “asumimos como compromiso vital anunciar y proponer la utopía cristiana”, sabiendo que será realidad por nuestros compromisos humanos y, sobre todo, por la fuerza del Espíritu.

Y TODO ELLO NOS LLEVA A CELEBRAR. Porque el voluntariado es experiencia de Dios: lo descubrimos en la realidad (Ver), lo encontramos en la Palabra (Juzgar), y nos comprometemos a transformarla (Actuar). Celebramos con gratitud cada paso, cada logro, cada fracaso, cada encuentro. Celebramos con nuestros equipos, con las personas que acompañamos, con otras entidades… celebramos siempre.

Gracias a todas las personas voluntarias por ser luz en medio de tantas sombras. Gracias por desvelar, vincular, participar, recrear y celebrar. Gracias por ser Cáritas.

[1] REFLEXIÓN SOBRE LA IDENTIDAD DE CÁRITAS 52 Asamblea de Cáritas Española. Valencia, 25 de octubre de 1997 pág. 19