Proposa cinc claus d’acció que dignifiquin l’accés a aquest dret, que s’està veient dificultat per la Covid-19. La pandèmia que estem assistint ha intensificat les situacions de vulnerabilitat que vivien …

Dia de l’Alimentació: Urgeixen mesures estructurals per a garantir el dret a l’alimentació de les famílies vulnerables


Proposa cinc claus d’acció que dignifiquin l’accés a aquest dret, que s’està veient dificultat per la Covid-19.

La pandèmia que estem assistint ha intensificat les situacions de vulnerabilitat que vivien moltes famílies al nostre país i que afecta seriosament l’accés a drets bàsics com és el de l’alimentació.

La celebració, el 16 d’octubre, del Dia Mundial de l’Alimentació, és un moment òptim per a prendre consciència de les causes estructurals que impedeixen a milers de famílies al nostre país accedir de manera plena a aquest dret, al qual l’actual pandèmia ve a afegir noves dificultats.

Causes estructurals agreujades per la Covid-19

Com alertàvem fa uns mesos a la llum de les dades obtingudes de la Consulta sobre l’impacte de la COVID-19 en les Càritas Diocesanes de tota Espanya, des de la irrupció de l’emergència sanitària i la declaració de l’Estat d’alarma el mes de març passat, es constata un increment del 77% en el nombre de demandes d’emergència rebudes pel conjunt de la xarxa confederal de Càritas en tota Espanya i d’un 57% en el de persones ateses.

Malgrat la gravetat de la situació actual, i que encara no podem mesurar amb precisió l’abast d’aquesta, el que sembla evident és que plou sobre mullat i que el context conjuntural de pandèmia ve a intensificar les realitats d’exclusió –i, en concret, les dificultats d’accés al dret a l’alimentació— que tenen el seu origen en causes estructurals. Una bona mostra d’això és la realitat dels treballadors pobres, que, segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2019, afecta el 13,2% de la població amb ocupació, la qual cosa posa en evidència que aquestes situacions no són fruit de la conjuntura actual.

En aquesta mateixa línia, la garantia de l’accés al dret a l’alimentació té també un origen estructural, com són la desocupació i la precarització laboral, o els preus abusius en lloguers/compra d’habitatges (el 33.6% de les famílies en situació d’exclusió tenen despeses excessives en l’habitatge). Això significa que, una vegada descomptats les despeses fixes d’habitatge (lloguer o hipoteca, subministraments, etc.), aquestes famílies en situació vulnerable i amb recursos limitats queden per sota del llindar de pobresa, amb un accés a l’alimentació molt precari.

Greus repercussions socials

No tenir assegurat el dret a l’alimentació té repercussions importants per a tota la població, com demostren algunes dades significatives recollides per FOESSA en el seu VIII Informe: el 17,9% de les famílies han reduït les despeses en alimentació, el 7,7% no porten una dieta adequada i el 36% han reduït la seva despesa en vestit i calçat, tot això derivat de problemes econòmics (Dades EINSFOESSA 2018).

La vulneració d’aquest dret té major incidència en la població més vulnerable. Així, per exemple i a causa de problemes econòmics, el 45,1% famílies en situació d’exclusió s’han vist obligades a reduir les despeses en alimentació i el 63,6% han reduït la seva despesa en vestit i calçat.

Aquesta greu realitat comporta un canvi d’hàbits alimentaris, on no queden garantits els estàndards nutricionals ni en quantitat ni en qualitat. És el que succeeix, per exemple, amb el consum de productes frescos, que queden en segon pla, com a verdures, fruites, carns i peix, o els seus substituts en aquests últims casos per a dietes vegetarianes; a això s’afegeix menor possibilitat de cuinar i escalfar el menjar, etc. En resum, el 27.1% de famílies en situació d’exclusió no porten una dieta adequada per problemes econòmics.

I això té repercussions immediates en els grups de població més fràgil, com és el cas de bebès, nenes, nens i adolescents, i de mares embarassades i lactants. Si una alimentació saludable és necessària per a tota la població, en aquestes etapes un dèficit alimentós pot condicionar el creixement, no sols físic també cognitiu i psicològic.

Els seus efectes es mostren també en la possibilitat a patir malalties, tant físiques com emocionals. Per exemple –i encara que estigui relacionat amb la falta d’activitat física—, els riscos de sobrepès i d’obesitat, tan preocupant en etapes infantils.

Aquesta és la raó per la qual l’objectiu de garantir l’accés a l’alimentació no es pot solucionar amb ajudes des-coordinades, puntuals, purament assistencials o d’emergència. Són necessàries, per contra, mesures polítiques estructurals, planificades i amb dotació econòmica adequada que permetin una nova comprensió del problema. I tot això amb una bona dosi de creativitat i solidaritat. En una societat com la nostra, no podem permetre’ns fer passos enrere.

Cinc claus per a dignificar la resposta a aquesta necessitat

En Càritas, i malgrat la situació generada per l’aparició de la Covid-19, apostem pel dret a l’alimentació, alineada amb una política estructural i coordinada que faciliti el canvi d’estructures. Es tracta de dignificar la resposta a aquesta necessitat bàsica de tantes famílies i que per a Càritas es basa en aquestes claus:

Dignitat: no pot ser que estiguem responent a aquest problema de la mateixa manera que en dècades enrere. És necessari secundar-se en el reconeixement de la dignitat de cada persona i afavorir que cada família pugui anar a la compra com ho fem qualsevol de nosaltres, sense estigmes.

Autonomia i llibertat: que cada qui pugui consumir segons el seu pressupost, hàbits, religió, etc., i pugui decidir el que necessita comprar i on desitja fer-ho. Les targetes solidàries desenvolupades per nombroses Càritas Diocesanes són una bona pràctica per avançar cap a aquest objectiu.

Inclusió: que els més petits de la casa vegin l’exercici de fer la compra o alimentar-se com un acte quotidià en igualtat de condicions que el fan els seus companys. De la mateixa manera que, per diferents motius, comprarem roba a una botiga de ModaRe —donant una segona oportunitat a roba que d’una altra manera quedaria en un contenidor—, puguem adquirir productes alimentaris en botigues obertes i no, com fins ara, que disposem d’espais només dedicats a població vulnerable, la qual cosa suposa cert risc de segregació social.

Sostenibilitat: partint de la nostra responsabilitat personal i col·lectiva amb la crisi climàtica i mediambiental actual, volem bastir ponts amb altres entitats socials, el sector empresarial i les Administracions públiques per a abordar la urgent gestió del balafiament alimentari. Aquest nou moviment en nom de l’aprofitament alimentari pot ser llit per a la incorporació sociolaboral, després d’un procés de formació, de joves que no han tingut oportunitats en l’àmbit acadèmic, persones adultes que s’han quedat despenjades del món laboral o població migrant amb dificultats d’integració als qui el mercat no els ofereix oportunitats.


Logotip
Logotip
Logotip
Logotip