Què pensaria Eleanor Roosevelt sobre la continua vulneració de drets humans que vivim dia rere dia?

Tantes realitats que prenen forma en la persecució, en països en guerra, en el moviment massiu de refugiats… patiments de tantes persones i famílies que són trepitjades en molts llocs del món, però també en el nostre territori i al costat de casa.

O és que Menorca viu al marge dels problemes globals? Malauradament, també ens afecta de manera local.

El darrer informe FOESSA de les Illes Balears ens posa en coneixement algunes dades que no ens poden deixar indiferents. Precisament, la nostra comunitat autònoma és la tercera amb més exclusió de tot el territori espanyol, per darrera de Canàries i Extremadura. Càritas ens adverteix que 243.000 persones a Balears estan en situació d’exclusió social, equivalent a un 21,5% de la població total. També ens alerta que el 27% de la nostra població es veu afectada per l’accés a la vivenda digna, i que la temporalitat en l’àmbit laboral genera treballadors pobres i exclosos, sent un 19,6% dels treballadors en situació d’exclusió.

Però les dades no deixen de ser nombres, nombres que ens impedeixen sensibilitzar-nos amb els rostres, d’infants i adults, a qui la seva dignitat es veu ferida sistemàticament.

I és que els drets es vulneren quan la vivenda passa a ser un producte mercantil enlloc de ser l’espai on qualsevol de nosaltres puguem construir la nostra llar per sentir-nos segurs, per enfortir els nostres vincles, per descansar i per créixer.

Es vulneren els drets quan pel fet de ser una dona donem per fet que pugui haver-hi diferències salarials i pugui patir violència de gènere i/o domèstica de forma gratuïta.

Es vulneren els drets quan els CIE’s o el retorn al país d’origen és la única solució possible per les persones que fugim de situacions de pobresa i guerra en la recerca d’un futur millor.

Es vulneren els drets quan una entitat bancària discrimina a les persones pel fet d’estar en situació irregular o no a l’hora d’obrir un compte corrent que em permet donar accés a rebre o enviar doblers.

Es vulneren els drets quan per ser pensionista he de triar si tenir un plat a taula o pagar el lloguer del mes.

Es vulneren els drets quan l’Administració, per protegir els meus fills a qui sempre he estimat i cuidat, m’obliga a separar-me d’ells, perquè no tenc un lloc on poder viure.

Es vulneren els drets quan per ser una persona gran he de morir sola a casa, perquè l’accés a un geriàtric és una fita impossible.

Es vulneren els drets quan la feina de temporada no em permet cobrir les necessitats bàsiques de la meva família durant tot l’any.

Es vulneren els drets quan els recursos de Menorca segueixen sent insuficients per atendre tantes realitats que patim i pateixen els nostres cociutadans. I és que és imprescindible entendre que tots els drets van agafats de la mà, i que quan se’n vulnera un, continua la vulneració dels demés.

Creiem que és necessari prendre consciència de la realitat amb la que convivim però, alhora, creiem fermament que amb l’ajuda de  totes i tots, podem donar grans passes per fer possible la restauració de la dignitat i la llibertat plena en cada persona.

Com diria Martin Luther King, i tot i les dificultats que anam vivint, encara tenim un somni. Un somni profundament arrelat en les bases de la igualtat. Perquè és un treball de tots i cadascú de noltros, facilitar el gaudi i l’accés als drets inherents a tota persona. Un treball i una responsabilitat que hem de dur a terme amb esperança, paciència i perseverança.

Ens agradaria concloure amb una reflexió del Papa Francesc, emmarcada en la 70 commemoració de la declaració dels drets humans:

“Cada uno está llamado a contribuir con coraje y determinación, en la especificidad de su papel, a respetar los derechos fundamentales de cada persona, especialmente de las “invisibles”: de los muchos que tienen hambre y sed, que están desnudos, enfermos, son extranjeros o están detenidos. (cfr Mt 25, 35-36), que viven en los márgenes de la sociedad o son descartados”.

Endavant!