L’aliança formada per cinc organitzacions especialitzades en l’acompanyament de persones migrants considera que milers de persones sol·licitants d’asil es veuran abocades a la irregularitat amb l’entrada en vigor de la reforma.

L’aliança d’entitats formada per Andalucía Acoge, Càritas, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Red Acoge i Servei Jesuïta a Migrants valoren que la reforma del Reglament d’Estrangeria que entra en vigor avui té marge de millora. Les cinc entitats van fer arribar propostes concretes durant el procés de reforma del Reglament d’Estrangeria. Tot i que se’n van recollir algunes, van quedar fora demandes clau com facilitar la reagrupació familiar o permetre l’accés a un document a persones sense passaport.

Entre els aspectes positius destaquen la flexibilització d’alguns requisits que permetran la regularització d’algunes persones estrangeres que es troben en situació administrativa irregular en territori espanyol. Per exemple, en el cas de l’arrelament social es redueix en un any el temps de residència exigit per poder sol·licitar-lo, i l’arrelament socioformatiu permet treballar fins a 30 hores mentre es realitza la formació, i un cop finalitzada es podrà canviar el permís de residència per un de treball presentant una oferta o contracte laboral. Tanmateix, es manté que per a un nombre molt important de persones sigui necessari viure almenys dos anys de manera irregular –amb l’impacte que això té en les seves condicions de vida– per poder accedir a una autorització de residència i treball.

Tot i els avenços, les cinc entitats consideren que hi ha aspectes rellevants que no s’han tingut en compte i que suposen un impacte negatiu en els drets de les persones migrants. En aquest sentit, alerten especialment sobre les greus conseqüències que tindrà l’aplicació del Reglament per a milers de sol·licitants d’asil les sol·licituds dels quals siguin rebutjades o que hagin desistit de les seves sol·licituds per por a les conseqüències de la nova regulació d’estrangeria. Aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud, que sol estar entre un i dos anys, compten amb una autorització per romandre i treballar a l’Estat espanyol. Amb la reforma del Reglament, la denegació de la sol·licitud d’asil suposarà per a desenes de milers de persones no només la pèrdua d’aquesta autorització, sinó que hauran d’esperar dos anys més per poder sol·licitar una autorització per arrelament, perquè no se’ls reconeixerà el temps de permanència previ.

Pèrdua de drets

D’aquesta manera, el nou Reglament d’Estrangeria fa que persones i famílies que es troben treballant formalment, cotitzant i desenvolupant els seus projectes de vida amb reconeixement de drets a Espanya, siguin penalitzades deixant-les en situació administrativa irregular, perdent els drets reconeguts.

Durant els primers mesos de 2025, la vida de milers de persones migrants i sol·licitants d’asil s’ha vist paralitzada davant la necessitat de prendre decisions que afectaran el seu futur i el de les seves famílies sense tenir claredat sobre la interpretació de preceptes clau del nou Reglament. En aquest context, el passat 13 de maig, el Ministeri d’Inclusió va publicar dues instruccions amb la voluntat d’aportar aquests aclariments. Una d’elles relativa a les autoritzacions per arrelament, i l’altra al nou estatus de familiar d’espanyol. Ambdues demostren una voluntat de millora del reglament; tanmateix, les entitats consideren que les instruccions internes arriben tard i no són la via adequada per introduir algunes mesures de gran importància que recullen, a causa de la poca seguretat jurídica que generen.

Finalment, les entitats socials assenyalen que, a més de crear noves situacions d’irregularitat administrativa, aquest Reglament no resoldrà de manera immediata la situació d’irregularitat en què es troben milers de persones, i per això destaquen la necessitat d’aprovar en paral·lel la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de regularització extraordinària com a via per garantir drets a milers de persones que viuen i treballen al nostre país, la reactivació de la qual s’ha conegut avui a través dels mitjans de comunicació.