• L’habitatge es converteix en el principal factor de desigualtat. El 29% de la població pateix exclusió residencial

• Les Balears creen ocupació, però no redueixen l’exclusió social, ja que 1 de cada 7 persones treballadores es troba en situació de vulnerabilitat

Càritas. 10 de desembre de 2025. L’Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a les Illes Balears presentat avui revela que el 19% de la població de les Balears, més de 233.000 persones, viu una situació d’exclusió social, un percentatge que amb prou feines ha millorat des de 2018. Tot i que l’exclusió severa s’ha reduït un 13%, un total de 94.000 persones continuen atrapades en situacions extremes. FOESSA subratlla que, malgrat els avanços econòmics, la recuperació no es tradueix en benestar social, afectada per l’augment de la precarietat residencial, l’afebliment de la participació social i el manteniment de àmplies zones de vulnerabilitat.

Aquests són alguns de les dades més rellevants que ha compartit el sociòleg i membre de la Fundació Foessa i de l’equip d’estudis de Càritas Espanyola, Thomás Ubrich, en la presentació de l’informe, elaborat per un equip multidisciplinari de 140 investigadors procedents de 51 universitats, centres de recerca, fundacions i entitats del Tercer Sector, després d’avaluar el resultat d’una àmplia enquesta realitzada en 834 llars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, amb una mostra total de 2021 persones.

L’informe indica que “no fallen les persones, falla el sistema”, ja que la majoria de llars en exclusió activen estratègies per sortir de la seva situació, però es troben amb barreres estructurals i dispositius fragmentats.

L’habitatge, el principal motor de desigualtat. Un “dret fake”

L’habitatge és el centre de l’exclusió a les Balears. El 29% de la població pateix exclusió residencial. Entre 2018 i 2024 el preu de l’habitatge ha augmentat un 41%, amb pujades molt superiors en obra nova. El lloguer mitjà ja se situa en 1.598 euros al mes, un 31% més que el 2019, i més del 60% dels llogaters destina més del 30% dels seus ingressos a cobrir l’habitatge. Com a conseqüència, 46.000 llars cauen per davall de la pobresa severa després de pagar el lloguer i els subministraments. A més, 110.000 persones resideixen en habitatges insegurs i 100.000 en habitatges inadequats o massificats. Les zones més tensionades es troben especialment a Eivissa.

L’informe assenyala que l’habitatge és avui el gran coll d’ampolla de la integració social i reclama polítiques ambicioses per ampliar el parc públic i frenar pujades abusives, considerant que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un “dret fake”.

L’ocupació creix, però no integra.

L’informe indica que les Balears han creat ocupació en els darrers anys, passant de 560.000 a 607.000 persones ocupades des de 2018. Tanmateix, aquest increment no millora la integració social. Els salaris han pujat un 20% en termes nominals, però només un 3,3% en termes reals, a causa de l’augment del cost de la vida.

L’exclusió entre persones ocupades ha crescut amb força, passant d’una de cada deu a gairebé una de cada set. Això confirma que la precarietat laboral i els salaris insuficients impedeixen que l’ocupació actuï com a via de sortida de l’exclusió, especialment en sectors de serveis, amb alta parcialitat involuntària i contractes inestables. FOESSA identifica aquí una de les principals paradoxes: les Balears creen ocupació, però no redueixen l’exclusió social.

Infància, joventut i població migrant, els més afectats.

L’informe detecta bretxes que agreugen la desigualtat. Les persones de nacionalitat estrangera presenten taxes d’exclusió del 31%, més del doble que la població espanyola. Els menors i joves també figuren entre els grups més vulnerables: el 24% dels menors de 18 anys i el 26% de les persones entre 18 i 44 anys viuen en exclusió. Les llars amb menors representen dos terços de la població exclosa a les Illes. A més, la discriminació afecta un de cada cinc llars, i gairebé un de cada dos entre aquelles en exclusió; el 88% afirma haver perdut oportunitats laborals o relacionals a causa d’això.

Serveis socials amb baixa utilització

L’ús dels serveis socials continua disminuint: només el 7% de la població hi va acudir el 2024, davant el 13% de la mitjana estatal. Fins i tot entre qui més ho necessita, la taxa és inferior a la estatal.

FOESSA detecta també un greu dèficit en el sistema de garantia d’ingressos. L’Ingrés Mínim Vital només arriba al 35% de les persones en pobresa severa a les Balears, i el 66% de les llars en aquesta situació mai no ha rebut informació sobre la prestació. La renda mínima autonòmica (RESOGA) ha patit un retrocés dràstic, passant de cobrir l’1% de la població el 2018 a només el 0,44% el 2024. Aquesta combinació genera un “forat informatiu i administratiu” que deixa sense protecció milers de llars en situació de fragilitat.

FOESSA demana un nou pacte social que posi la vida i les cures al centre

L’informe conclou que el model social actual està esgotat: produeix desigualtat, precarietat, aïllament i una creixent desconfiança social. Davant això, FOESSA reclama un nou pacte social basat en la cura, la justícia social i la sostenibilitat ecològica.

Proposa polítiques que actuïn sobre les arrels de la desigualtat, amb especial atenció a l’habitatge, l’ocupació digna, la protecció social, la integració de la població migrant i l’enfortiment del teixit comunitari. El missatge final de l’informe apunta que les Balears poden continuar avançant cap a una societat més desigual i fragmentada o apostar per un nou model que col·loqui la vida, les cures i el bé comú al centre de l’acció pública.

La Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) va ser creada per Càritas Espanyola en 1965 amb l’objectiu de servir a la societat a través de la realització d’estudis de recerca sobre la realitat social, cultural i econòmica d’Espanya. Al llarg d’aquestes sis dècades s’han presentat nou macrodiagnòstic: 1966, 1970, 1975, 1980-83, 1994, 2008, 2014, 2019 i 2025.

La exclusión social afecta a una de cada cinco personas en las Islas, con 233.000 residentes atrapados en procesos de vulnerabilidad

• La vivienda se convierte en el mayor factor de desigualdad. El 29% de la población sufre exclusión residencial
• Baleares crea empleo, pero no reduce la exclusión social, ya que 1 de cada 7 personas trabajadoras está en situación de vulnerabilidad  

Cáritas. 10 de diciembre de 2025. El Informe FOESSA sobre Exclusión y Desarrollo Social en las Islas Baleares presentado hoy revela que el 19% de la población de Baleares, más de 233.000 personas, viven una situación de exclusión social, un porcentaje que apenas ha mejorado desde 2018. Aunque la exclusión severa se ha reducido un 13%, un total de 94.000 personas continúan atrapadas en situaciones extremas. FOESSA subraya que, pese a los avances económicos, la recuperación no se traduce en bienestar social, afectada por el aumento de la precariedad residencial, el debilitamiento de la participación social y el mantenimiento de amplias zonas de vulnerabilidad.

Estos son algunos de los datos más relevantes que ha compartido el sociólogo y miembro de la Fundación Foessa y del equipo de estudios de Cáritas Española, Thomás Ubrich, en la presentación del informe, elaborado por un equipo multidisciplinar de 140 investigadores procedentes de 51 universidades, centros de investigación, fundaciones y entidades del Tercer Sector, tras evaluar el resultado de una amplia encuesta realizada en 834 hogares de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera, con una muestra total de 2021 personas.

El informe habla de que “no fallan las personas, falla el sistema”, ya que la mayoría de hogares en exclusión activa estrategias para salir de su situación, pero se encuentra con barreras estructurales y dispositivos fragmentados.

La vivienda, el principal motor de desigualdad. Un “derecho fake”

La vivienda es el centro de la exclusión en Baleares. El 29% de la población sufre exclusión residencial. Entre 2018 y 2024 el precio de la vivienda ha aumentado un 41%, con subidas muy superiores en obra nueva. El alquiler medio se sitúa ya en 1.598 euros al mes, un 31% más que en 2019, y más del 60% de los inquilinos destina más del 30% de sus ingresos a cubrir la vivienda. Como consecuencia, 46.000 hogares caen por debajo de la pobreza severa tras pagar alquiler y suministros. Además, 110.000 personas residen en viviendas inseguras y 100.000 en viviendas inadecuadas o hacinadas. Las zonas más tensionadas se sitúan especialmente en Ibiza.

El informe señala que la vivienda es hoy el gran cuello de botella de la integración social y reclama políticas ambiciosas para ampliar el parque público y frenar subidas abusivas, al considerar que el acceso a la vivienda se ha convertido en un “derecho fake”.

El empleo crece, pero no integra.

El informe señala que Baleares ha creado empleo en los últimos años, pasando de 560.000 a 607.000 personas ocupadas desde 2018. Sin embargo, este incremento no mejora la integración social. Los salarios han subido un 20% en términos nominales, pero solo un 3,3% en términos reales, debido al aumento del coste de la vida.

La exclusión entre personas ocupadas ha crecido con fuerza, pasando de una de cada diez a casi una de cada siete. Esto confirma que la precariedad laboral y los salarios insuficientes impiden que el empleo actúe como vía de salida de la exclusión, especialmente en sectores de servicios, con alta parcialidad involuntaria y contratos inestables. FOESSA identifica aquí una de las principales paradojas: Baleares crea empleo, pero no reduce la exclusión social.

Infancia, juventud y población migrante, los más afectados.

El informe detecta brechas que agravan la desigualdad. Las personas de nacionalidad extranjera presentan tasas de exclusión del 31%, más del doble que la población española. Los menores y jóvenes también figuran entre los grupos más vulnerables: el 24% de los menores de 18 años y el 26% de las personas entre 18 y 44 años viven en exclusión. Los hogares con menores representan dos tercios de la población excluida en las Islas. Además, la discriminación afecta a uno de cada cinco hogares, y casi uno de cada dos entre aquellos en exclusión; el 88% afirma haber perdido oportunidades laborales o relacionales a causa de ello.

Servicios sociales con baja utilización

El uso de los servicios sociales continúa disminuyendo: solo el 7% de la población acudió en 2024, frente al 13% de la media estatal. Incluso entre quienes más lo necesitan, la tasa es inferior a la española.

FOESSA detecta también un grave déficit en el sistema de garantía de ingresos. El Ingreso Mínimo Vital solo alcanza al 35% de las personas en pobreza severa en Baleares, y el 66% de los hogares en esa situación nunca ha recibido información sobre la prestación. La renta mínima autonómica (RESOGA) ha sufrido un retroceso drástico, pasando de cubrir al 1% de la población en 2018 a solo el 0,44% en 2024. Esta combinación genera un “agujero informativo y administrativo” que deja sin protección a miles de hogares en situación de fragilidad.

FOESSA pide un nuevo pacto social que ponga la vida y los cuidados en el centro

El informe concluye que el modelo social actual está agotado: produce desigualdad, precariedad, aislamiento y una creciente desconfianza social. Ante ello, FOESSA reclama un nuevo pacto social basado en el cuidado, la justicia social y la sostenibilidad ecológica.

Propone políticas que actúen sobre las raíces de la desigualdad, con especial atención a la vivienda, el empleo digno, la protección social, la integración de la población migrante y el fortalecimiento del tejido comunitario. El mensaje final del informe apunta que Baleares puede seguir avanzando hacia una sociedad más desigual y fragmentada o apostar por un nuevo modelo que coloque la vida, los cuidados y el bien común en el centro de la acción pública.

La Fundación FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada) fue creada por Cáritas Española en 1965 con el objetivo de servir a la sociedad a través de la realización de estudios de investigación sobre la realidad social, cultural y económica de España. A lo largo de estas seis décadas se han presentado nueve macrodiagnósti-cos: 1966, 1970, 1975, 1980-83, 1994, 2008, 2014, 2019 y 2025.