Càritas ha acompanyat 144 persones en demandes relacionades principalment amb l’habitatge i ha atès 89 persones als serveis de dutxa i bugaderia entre gener i setembre de 2026.

En el marc de la campanya «Ningú sense llar», Càritas Diocesana de Menorca posa el focus en les dificultats creixents per accedir a un habitatge digne, assequible i estable a l’illa. L’experiència d’acompanyament de l’entitat evidencia que la manca d’habitatges disponibles i els preus elevats del lloguer no només dificulten l’accés a una llar, sinó que també impedeixen que moltes persones i famílies puguin sortir de manera estable de situacions de vulnerabilitat residencial.

Les dades dels projectes d’Inclusió Social de Càritas, corresponents als primers nou mesos de 2026, mostren l’abast d’aquesta realitat i la pressió creixent sobre els recursos d’acompanyament.

Més dificultats per trobar una llar

Entre gener i setembre de 2026, el projecte d’Acompanyament en Drets Socials Bàsics ha atès 144 persones, amb un total de 274 beneficiaris, en demandes relacionades principalment amb l’habitatge. L’entitat constata un augment significatiu d’aquestes atencions, motivat per les dificultats per trobar tant un habitatge de lloguer com una habitació.

A més, durant aquest període s’han concedit 115 ajudes econòmiques relacionades amb l’habitatge, equivalents al 10% del total de les ajudes concedides. Aquestes ajudes s’han destinat principalment al pagament de lloguers, relloguers i subministraments de la llar.

Per a Càritas, aquestes dades reflecteixen una problemàtica que va més enllà de la manca de recursos econòmics de les famílies: l’oferta insuficient d’habitatges de lloguer dificulta trobar una alternativa residencial, fins i tot quan es disposa d’alguns ingressos.

Els pisos socials, sense capacitat de rotació suficient

Els pisos socials de Càritas a Ciutadella i Maó constitueixen un recurs preventiu i de suport per a persones i famílies en risc d’exclusió residencial. Càritas Menorca disposa de tres pisos, amb una capacitat màxima conjunta de 22 places.

Durant els nou primers mesos de 2026, 18 persones han residit en aquests pisos, sis de les quals són menors d’edat. Entre les persones residents hi ha set famílies, quatre de monoparentals, i tres persones soles.

La valoració de Càritas és clara: la situació actual del mercat de l’habitatge dificulta que les persones residents trobin una alternativa adequada quan finalitza el període d’estada previst, inicialment de dos anys. Com a conseqüència, les estades s’allarguen i la rotació de places és gairebé inexistent.

Aquesta situació limita la capacitat del recurs per donar resposta a noves persones i famílies que també necessiten un allotjament temporal per estabilitzar la seva situació i avançar cap a una vida autònoma.

89 persones han utilitzat els serveis de dutxa i bugaderia

L’atenció a les persones sense llar també posa de manifest la necessitat de garantir recursos bàsics i un acompanyament continuat. Entre gener i setembre de 2026, 89 persones han utilitzat els serveis de dutxa i bugaderia de Càritas: 51 a Maó i 38 a Ciutadella.

Aquesta xifra equival al nombre de persones que ja havien utilitzat aquests serveis durant tot l’any anterior. L’ús s’ha mantingut de manera ininterrompuda durant els nou mesos analitzats i fins i tot ha augmentat durant l’estiu.

Aquests serveis, que inclouen també l’acollida i l’acompanyament, són una porta d’entrada per detectar necessitats i mantenir el vincle amb persones que viuen en situació de sensellarisme.

Son necessàries mesures estructurals per garantir el dret a l’habitatge

A partir de l’experiència quotidiana amb les persones afectades, Càritas identifica diverses dificultats que requereixen una resposta pública decidida. En aquest sentit, considera fonamental ampliar el parc d’habitatge públic i social per donar resposta a les necessitats de les persones i famílies amb menys recursos, així com impulsar polítiques d’habitatge valentes que situïn les necessitats de la ciutadania i el dret a l’habitatge al centre de les decisions.

Per a Càritas, l’habitatge no pot quedar al marge d’aquesta reflexió: sense accés a una llar digna i estable, no es pot garantir una vida digna ni una inclusió social efectiva.

En el marc de la campanya «Ningú sense llar», fem una crida a les administracions i al conjunt de la societat a aturar-se, escoltar les persones afectades i actuar per garantir el dret a l’habitatge a Menorca.

Perquè sense aigua no hi ha vida, i sense una llar tampoc no hi ha una vida digna.