María Segurado, responsable de la Xarxa Jurídica de Migració, intervé en la «Ponència que abordi el fenomen migratori de manera integral».

En una sessió a porta tancada convocada per la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Senat dins de la “Ponència que abordi el fenomen migratori de manera integral”, Càritas ha plantejat una sèrie de reformes legals urgents per a atallar els problemes d’integració social als quals s’enfronten els immigrants que resideixen a Espanya.

En la seva intervenció, María Segurado, responsable de la Xarxa Jurídica de Migrants de Càritas Espanyola, ha traslladat als membres de la Comissió cinc prioritats:

– Solucionar la irregularitat sobrevinguda estructural modificant el Reglament d’Estrangeria.

– Abordar de manera integral la transició a la vida adulta dels joves ex nens i nenes sols.

– Afrontar la situació dels “inexpulsables” i donar-los una solució d’acord amb el dret europeu.

– Establir passarel·les entre protecció internacional i estrangeria.

– Respondre a la situació provocada per la Covid-19 i buscar solucions concretes per a situacions de determinats col·lectius.

750.000 migrants acompanyades en l’últim any

La lletrada ha obert la seva compareixença explicant als membres de la Comissió la base en la qual es recolzen aquestes propostes de Càritas, que procedeix del treball d’acompanyament a més 750.000 persones no espanyoles duites a terme en l’últim any al nostre país per la Confederació Càritas, de les quals 50.000 han estat ciutadans comunitaris i 700.000 de tercers països.

D’aquestes 750.000 persones no espanyoles, 400.000 tenien algun tipus d’autorització i 350.000 mancaven d’ella. I d’aquestes 350.000 en situació administrativa irregular, 150.000 no disposaven de cap mena de documentació identificativa, bé perquè mancaven d’ella, bé perquè no estava vigent.

“Som molt conscients –va explicar María Segurado davant la Comissió— que el títol d’aquesta ponència d’estudi pretén abordar el fenomen migratori de manera integral, per la qual cosa intentarem centrar les nostres propostes des del coneixement de la realitat de les persones estrangeres que Càritas acompanya”.

Aquestes propostes giren entorn d’aquests dos blocs: cerca de solucions legislatives que abordin la realitat de les persones estrangeres (no comunitàries i comunitàries) evitant la pèrdua de drets; i mesures concretes que facin front a la situació provocada per l’emergència sanitària (amb totes les seves conseqüències laborals, econòmiques, etc.).

A. Cerca de solucions legislatives que abordin la realitat de les persones estrangeres (no comunitàries i comunitàries) evitant la pèrdua de drets.

En aquest apartat, Càritas ha plantejat davant la Comissió les següents mesures:

– Accés a l’empadronament per a totes les persones estrangeres que visquin en el nostre territori. El padró és l’eina estadística que permet comptabilitzar els habitants d’una determinada població per a l’ajust de polítiques i pressupostos. Actualment està deixant de comptabilitzar un nombre creixent de persones amb el que comporta a l’efecte de polítiques públiques, però també amb conseqüència directa en escolarització de menors, salut, etc.

L’actual normativa d’empadronament impedeix fer-ho a persones estrangeres (comunitàries o no) que no tinguin un passaport en vigor, la qual cosa provoca tant situacions d’irregularitat sobrevinguda com exclusió de persones indocumentades.

– Evitar la irregularitat sobrevinguda provocada per l’excessiva rigidesa de la legislació d’estrangeria quant a la pròrroga i la renovació d’autoritzacions lligades a la documentació personal de la persona estrangera, un mercat laboral (amb una oferta que no existeix en l’actualitat) o un territori determinat.

– Afavorir vies d’entrada regulars, flexibilitzant, per exemple, la reagrupació familiar, la concessió de visats d’estudi o pràctiques laborals, etc., i garantir el seu manteniment. La legislació espanyola preveu suposats excepcionals de residència que han de ser revisats perquè siguin efectius i perquè s’ajustin a la realitat social. Aquests mecanismes especials són fonamentals, però només són útils si responen a la realitat de cada moment.

– Abordar el desenvolupament de l’article 14.3 de la Llei orgànica d’Estrangeria que estableix el dret a les prestacions socials bàsiques de les persones estrangeres que viuen en territori espanyol i que ara està buit de contingut.

– Abordar la realitat dels nens, nenes i joves no acompanyats des de la seva condició de menors, garantint la seva protecció i proveint-los de documentació estable que permeti la seva transició a la vida adulta i evitant els casos d’irregularitat sobrevinguda.

– Abordar la realitat de les persones “inexpulsables” en la línia del que estableix la vigent Directiva de Retorn, generant un llit de regularitat basat en la impossibilitat de fer efectiu el retorn d’aquesta persona, sense abocar-la, com ocorre ara, a l’eterna exclusió social.

– Establir ponts o passarel·les entre la protecció internacional i l’estrangeria, de manera que sol·licitants d’asil que estan actualment treballant no caiguin en la irregularitat per la denegació de la seva sol·licitud d’asil.

– És necessari plantejar un règim clar, flexible i accessible per als familiars no comunitaris dels ciutadans espanyols.

– Davant l’anunci reiterat que s’està treballant una reforma del Reglament d’Estrangeria, Càritas assenyala la necessitat de disposar d’un esborrany sobre el qual les organitzacions de la societat civil puguin fer aportacions per a dotar-nos de solucions estructurals que neixin de l’experiència adquirida.

B. Propostes concretes que facin front a la situació provocada per l’emergència sanitària (amb totes les seves conseqüències laborals, econòmiques, etc.)

Càritas és conscient de la pressió i l’impacte que la COVID-19 té sobre les administracions públiques, però tots dos factors no poden tenir com a conseqüència directa la desprotecció de les persones.

En aquest sentit, i encara que són molt positiva algunes de les mesures temporals aprovades per la Direcció General de Migracions, és necessari estendre-les, donat el nombre de persones afectades i les conseqüències que la pèrdua d’una autorització té per a la vida i els drets d’aquestes persones.

Transcorreguda la pròrroga establerta per a la renovació de documentació, Càritas ha traslladat a la Comissió del Senat la seva greu preocupació l’embús que continua existint actualment en l’Administració i que se solucionaria amb una extensió d’aquesta pròrroga, a la vista de l’impacte de la segona i la tercera onada de l’actual emergència sanitària.

És aquest moment, seria necessari, a més, implementar mesures especials de protecció que suposessin l’accés a residència i treball tant a determinats sectors d’activitat especialment visibilitzats durant la pandèmia –com són l’àmbit de les cures i el de l’ocupació agrària— com a aquelles persones que, per raons moltes vegades alienes a la seva voluntat, han tingut opció a residència i l’han perdut o no l’han pogut renovar.

Ceuta i Melilla: rebutjos en frontera

Finalment i fora ja d’aquest bloc de propostes de modificació, María Segurado s’ha referit a la necessitat d’implementar la sentència dictada pel Tribunal Constitucional de tal forma que els rebutjos en frontera a Ceuta i Melilla compleixin les condicions fixades per aquest tribunal.