Càritas Menorca ha atès des de principi d’any a més de 225 persones des del programa de drets socials, un 47% amb problemàtiques sobre l’habitatge, i un 22% més que l’any anterior

El programa de drets socials de Càritas acompanya a persones en risc d’exclusió social que tenen demandes relacionades amb la denúncia i defensa dels drets socials bàsics, com la sanitat, l’educació o l’habitatge. Dins del programa s’inclou específicament l’atenció a Persones Sense Llar de Menorca, amb dues línies de treball principals, l’acompanyament en els seus drets i els pisos socials. De gener a setembre 2022, 225 persones van passar pel servei, un 22% més que l’any anterior (341 beneficiaris totals) amb demandes relacionades principalment amb l’habitatge, salut i higiene, alimentació i àmbits jurídic i laboral.

S’incrementen les peticions per a trobar un habitatge o simplement una habitació. L’augment ve derivat no sols per la falta de lloguers assequibles, que compten a més amb condicions abusives o il·legals, sinó per la falta d’habitatge de lloguer, la temporalitat que marca l’època estival, la creixent dedicació d’habitatges a lloguer vacacional, la falta de polítiques públiques que defensin aquestes situacions i l’estigmatització que sofreixen les persones sense llar.

Un total de 28 persones han residit en els pisos socials, dels quals, 8 eren menors, entre els residents dels tres habitatges amb els quals compta Càritas Menorca. Hi han passat 7 famílies, 3 d’elles monoparentals, i 6 persones de manera individual. Les dades són similars als últims anys, ja que les places disponibles en aquest recurs residencial són limitades.

També s’han mantingut els serveis d’acollida, i prestació de serveis bàsics com els d’higiene personal, perruqueria i bugaderia. Un total de 41 persones han fet ús d’aquests serveis durant aquests primers 9 mesos d’any.
Per a Càritas Menorca l’habitatge és un element clau en la integració o exclusió de les persones. Promovem diversos espais per a facilitar processos d’inserció social, essent l’objectiu dels nostres recursos residencials la inclusió social del col·lectiu de persones en situació de sense llar de l’illa.

No fa falta viure al carrer per a estar en situació de sense llar.

La falta de sostre, dormir en un parc o en qualsevol racó de l’espai públic és el primer que ve a la ment en parlar de persona sense llar. També ho associem al fet que sofreixen alguna patologia o addicció. Per a nosaltres això és només una part de la realitat. La falta d’un habitatge digne, infrahabitatge, la manca de recursos suficients o de teixit social, també són part d’aquestes situacions dramàtiques que es viuen de forma callada a la nostra Illa.

Moltes de les persones en aquesta situació han anat acumulant vivències traumàtiques que danyen la seva salut mental i desencadena dificultats per a aclarir i prendre decisions en les seves vides. A més la falta de fonts de suport (econòmics, familiars o socials) es van esgotant i amb elles també l’esperança de trobar una sortida.

“Fora de cobertura”

No permetis que es quedin fora de cobertura. Les persones que es troben en greu exclusió social viuen la pèrdua de possibilitats i oportunitats, de viure sense connexió:

•             Sense connexió als serveis públics de la comunitat en la qual viuen.

•             Sense connexió a relacions socials, familiars.

•             Sense connexió per atendre la seva salut física i mental.

•             Sense connexió als seus propis recursos personals.

•             Sense connexió a la seva pròpia dignitat, mereixedors del dret a la llibertat, educació, cultura, sanitat, treball, habitatge, a construir una família, a participar de la societat en la qual vivim sense connexió al Dret a la vida.

Menorca sense Llar, alguns números que tenen rostres concrets…

• 47% demandes relacionades amb l’habitatge
• 27% demandes de salut i higiene
• 7% relacionades amb temes jurídics
• 6% relacionades amb problemàtiques en cobrir la necessitat d’alimentació
• 13% altres àmbits

Pel que fa a les ajudes econòmiques concedides a Càritas Menorca, les més significatives són:

• 54% ajudes relacionades amb l’habitatge vivenda
• 17% ajudes de salut i higiene infantil
• 15% ajudes per necessitats bàsiques d’alimentació
• 10% ajudes per tràmits i transport
• 4% ajudes per tràmits jurídics

Ajudes econòmiques:

De gener a setembre de 2022, les ajudes econòmiques concedides des del Programa d’Inclusió Social de Càritas, en concepte d’habitatge han estat:

Perfil de les persones acompanyades

De les 225 persones acompanyades fins a setembre 2022, 111 (49,3%) han estat homes i 114 (50,6%) dones, respecte a la procedència un 30% de persones són Espanyoles, un 1% de resta d’Europa i la resta extracomunitaris.

Tornar a Somiar

En aquests moments els pisos socials de Càritas es troben al màxim d’ocupació, algunes de les persones residents hi són des de fa temps, es troben en procés de sortida, però és molt difícil trobar alternatives residencials.

Les persones residents tenen càrregues familiars, situacions difícils per a participar en aquesta societat amb igualtat de drets. Trobar un treball en condicions dignes es converteix en un privilegi amb el qual no poden somiar, i no hi ha més opció que conformar-se amb el que sorgeixi. Imaginar un habitatge privat per a elles o les seves famílies és cada vegada més una utopia; somiar amb una millora de la seva situació per a poder enfocar-se en un futur està molt lluny; somiar que tot pot canviar és molt difícil per a les persones que viuen en els pisos socials de Càritas. Però totes coincideixen que sense un habitatge que ara els acull tot seria pitjor, que existeixen situacions encara més greus. Viure en aquesta mena d’allotjament plurifamiliar no és fàcil, però dona un marge de tranquil·litat per a poder tornar a somiar.