Càritas constata múltiples vulneracions de drets en el sector agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de la llar


 

Les dades d’una recerca basada en més de 900 entrevistes en tota Espanya desvetllen situacions de gran precarietat i d’explotació laboral

Les dades aportades per una recerca duta a terme per Càritas en 30 províncies de tota Espanya, basada en 917 entrevistes a persones acompanyades per Càritas, desvetllen l’existència de múltiples vulneracions de drets laborals i d’explotació en els sectors del temporalisme agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de la llar.

L’informe, que s’ha presentat avui a Madrid sota el títol “Vulneracions de drets laborals en el sector agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de la llar” CÁRITAS Vulneraciones de Derechos Laborales 10.2018, confirma una situació que Càritas coneixia a través del treball diari amb aquestes persones.
La recerca realitzada evidència que els tres sectors analitzats, que toquen en el cor de la nostra societat i la sostenen, ja que se situen en els àmbits de les cures, la producció d’aliments i l’organització del nostre oci i temps lliure, es caracteritzen, en relació amb el conjunt del mercat laboral, per una major precarietat, major vulneració dels drets i una normalització de l’explotació.

L’informe ha estat presentat per Hilde Daems, experta de l’equip d’Inclusió de Càritas Espanyola, i Paco Cristóbal, director de l’Àrea de Comunicació. Al costat d’ells han aportat el seu testimoniatge personal dos testimonis directes de les dolentes i bones pràctiques que té lloc en els àmbits analitzats: Samira El Allali, una dona d’origen marroquí que porta a l’esquena una llarga trajectòria tant com a treballadora de la llar com a empleada en el sector de l’hostaleria; i Eugenio Zambrano, director financer de l’empresa agrícola Berries dels Mimbrales situada en Almonte (Huelva), productora de fruits vermells i que, dins d’un model d’economia social, utilitzada criteris ètics en la contractació dels seus treballadors.

Vulneracions constatades

La recerca s’ha centrat a avaluar les vulneracions dels drets dels treballadors en aspectes concrets, com són les condicions econòmiques, el temps de descans i tracte laboral, i les possibles violacions de tipus penal.

Algunes de les situacions constades són, per exemple, que el 30% cobra menys del salari que li corresponia legalment; el 25% realitza hores extres sense remuneració; i el 50% dels temporers cobren tot o part del salari en diners “negre”.

Especialment preocupants són les vulneracions relacionades amb el Codi Penal:
• Una de cada 20 persones ha rebut amenaces. En el sector agrícola el percentatge és un 13%.

  • Un 4% va veure retinguda la seva documentació. En el sector agrícola, el 12%.
  • Un 12% reconeix haver rebut un tracte humiliant, que en el sector agrícola es dispara al 22,5%.

Com assenyalat Hilde Daems, “s’ha normalitzat la vulneració dels drets laborals en aquests tres sectors. Les persones que treballen en els mateixos es troben desprotegides i no se senten ‘legitimades’ per accedir a l’Estat de dret”. De fet, les persones entrevistades reconeixen que “si treballes en un d’aquests tres sectors, ja et pots esperar que no et paguin les hores extres, tens un salari inferior al legal i una part ho reps ‘en negre'”.

Un de cada quatre entrevistats manifesta que en aquests treballs es vulnerava la legalitat i que eren conscients d’això. Solament el 5% ha denunciat aquestes situacions, mentre que gairebé un 70% no ho fa per por de perdre el treball o perquè creuen que la denúncia no serveix per res.

Malgrat aquests dèficits, un 35% dels treballadors en hostaleria i ocupacions de la llar diuen estar molt satisfetes amb la seva trajectòria laboral (entre un 9 i 10), que augmenta a un 70% quan es declaren bastant o molt satisfets (de 6 a 10). En el sector agrícola, no obstant això, aquestes xifres es limiten, respectivament, al 12% i al 45%
La situació administrativa irregular dels treballadors suposa un factor afegit de risc a l’hora de sofrir la vulneració dels seus drets laborals. No obstant això, l’informe indica que les persones que treballen en els sectors analitzats sofreixen vulneració dels seus drets laborals independentment de la situació administrativa en la qual es trobin.

Tracta de persones i pèrdua de drets

Una situació greu és que no s’identifiquin ni, per tant, puguin perseguir-se, aquelles vulneracions laborals i altres fets que poden ser constitutius de delictes penals. En aquest sentit, l’experta de Càritas va alertar que “el 22% de vulneracions greus de naturalesa penal que es constaten en el sector agrícola hi ha possibles situacions de tracta amb finalitats d’explotació laboral o treball forçós”. A més, “com que no són identificades com a víctimes d’un delicte que suposa una vulneració greu dels drets humans, ens impedeix poder oferir protecció, assistència, persecució i compensació d’aquests delictes”.

La vulneració de drets laborals afecta a totes les facetes de la vida d’aquestes persones: sense possibilitat de disposar de temps lliure, manquen de capacitat per a qualsevol tipus de conciliació personal i familiar; amb elevades taxes de temporalitat i irregularitat salarial, estan abocades a la inestabilitat i la precarietat; i la seva activitat dins de l’economia irregular, els restringeix l’accés a drets i prestacions.

Aquesta pèrdua de drets provoca indefensió, fins al punt que les persones no siguin conscients d’aquesta explotació i arribin a normalitzar-la, pensant que és un “pas necessari” per aconseguir un treball millor o que “és el preu per viure i treballar en aquest país”.

Per Càritas aquesta “normalització” de la vulneració de drets en aquests tres sectors suposa el fracàs de l’Estat per assegurar la protecció de les persones treballadores i la garantia dels seus drets.

Propostes per eradicar aquestes situacions

Al costat dels resultats de la recerca, s’han presentat una sèrie de propostes per abordar les situacions detectades.

En l’àmbit legislatiu, Càritas urgeix a:

  • Ratificar per part d’Espanya el “Conveni sobre les treballadores i els treballadors domèstics de 2011”, en virtut del qual s’exigeix als països que ajustin les seves legislacions perquè aquest sector tingui garantits tots els drets laborals i prestacions socials.
  • Realitzar, sense dilacions, els canvis legislatius necessaris per incloure plenament als empleats i empleades de la llar en el Règim General de la de Seguretat Social, i, en conseqüència, tinguin dret a totes les prestacions reconegudes a la resta de treballadors. I promoure la plena equiparació legislativa dels seus drets amb la resta de treballadors.

En relació amb el sector agrícola, es proposa:

– Engegar les mesures que contempla el Protocol Vinculant P029 relatiu al Conveni sobre el treball forçós, que va entrar en vigor a Espanya el passat 20 de setembre. Al nostre país no està tipificat com a delicte autònom el treball forçós, tampoc l’esclavitud, ni la servitud, segons la definició del Conveni contra el Treball Forçós de 1930. Per a això, seria necessari modificar el Codi Penal per tipificar de manera autònoma el treball forçós, l’esclavitud i la servitud, diferenciant-los de l’explotació laboral.

– Revisar la disparitat en els convenis provincials que regulin el sector i que no ajuda que les persones temporeres coneguin els seus drets i puguin conèixer-los. Fa falta una reflexió seriosa amb tots els agents per revisar aquesta disparitat, posar mínims més justos i per assegurar que es compleix almenys l’establert legalment. És fonamental el paper de la Inspecció de Treball.

Així mateix i en relació amb els tres sectors, l’actual Llei d’Estrangeria impedeix l’ingrés al mercat laboral de les persones estrangeres en situació administrativa irregular, la qual cosa els aboca a l'”ocupació submergida” –sense contracte—, amb tota mena d’abusos i vulneracions.

D’altra banda, la dificultat en la renovació de les autoritzacions de treball provoca que un nombre significatiu de persones estrangeres caiguin en situació d’irregularitat sobrevinguda, sent llançades de nou a l’economia submergida i havent de començar de zero per tornar a la regularitat, amb els costos que implica tant per al treballador com per a l’empresari.

A més, la normativa d’estrangeria contempla un règim sancionador molt rígid que provoca dificultat en la mobilitat territorial i funcional, i que treballar al mercat submergit es consideri una infracció greu per al treballador i molt greu per a l’ocupador, per la qual cosa aquesta activitat es torna més oculta i font de major vulnerabilitat.

Càritas incideix, per això, en la necessitat d’evitar la irregularitat sobrevinguda, flexibilitzant el sistema de renovació de les autoritzacions de residència i treball, i desvinculant aquest permís amb el territori o l’activitat que la persona pugui desenvolupar. Això contribuiria a reduir la borsa d’ocupació submergida i facilitaria que els ocupadors acudissin a la contractació regular, a més de permetre que els treballadors poguessin accedir a formació i cerca d’ocupació sense caure en la vulnerabilitat i l’exclusió.

Finalment, seria positiu replantejar-se l’accés a autoritzacions de residència de persones que ja estan al nostre territori, però en situació irregular, i que durant un llarg espai de temps estan abocades a acudir a l’economia informal per sobreviure.
A més, és urgent impulsar una Llei Integral per a totes les formes de tracta que inclogui i estableixi mecanismes adequats per a la protecció, recuperació i restauració de les víctimes.

Compromís amb el Treball Decent

En la seva intervenció, Paco Cristóbal va assenyalar que “en Càritas ens prenem molt seriosament la vulneració dels drets laborals i ens comprometem amb la seva eradicació i la seva prevenció. Per a això, advoquem des de fa anys per un marc de Treball Decent per a tots dins de la iniciativa que venim impulsat en coordinació amb altres organitzacions d’Església”.

I, d’altra banda, va afegir, “el model que ens orienta i pel qual apostem és el la d’economia solidària i social al servei dels drets humans i que prioritza la cura del planeta. Aquesta és una realitat visible, que es recolza en projectes repartits per tot l’Estat, on es posa a les persones al centre de l’activitat econòmica i es facilita el seu accés a un treball digne”.


Logotip
Logotip
Logotip
Logotip