Urgeix al Govern a establir un IMG equivalent per a tot l’Estat i que es mantingui en el futur. Entre les propostes urgents que Càritas va traslladar al Govern en …

Càritas insisteix a establir un Ingrés Mínim Garantit que protegeixi a les famílies més colpejades pel coronavirus


Urgeix al Govern a establir un IMG equivalent per a tot l’Estat i que es mantingui en el futur.

Entre les propostes urgents que Càritas va traslladar al Govern en els primers dies després de la declaració de l’estat d’alarma per a garantir els drets de les persones vulnerables més exposades davant els efectes del coronavirus, s’incloïa la necessitat, llargament reclamada, de garantir un sistema d’ingressos mínims com a última xarxa de protecció social de les persones i famílies més empobrides.

Aquesta demanda s’aborda dues setmanes després de manera més detallada en un document que Càritas acaba de llançar sota el títol “Covid19: Una crisi que exigeix una resposta en forma d’Ingrés Mínim Garantit”, amb el qual es fa una crida explícita a la col·laboració i al compromís de les diferents Administracions públiques i, especialment, dels Governs de les Comunitats Autònomes, a col·laborar en el desenvolupament, posada en marxa i tramitació d’aquest IMG.

Càritas advoca en aquest document –que ha estat trasllat en les últimes hores a representants del Govern— per establir, com ve plantejant des de fa anys, un ingrés mínim garantit, amb una cobertura equivalent en tot el territori de l’Estat i que sigui capaç d’arribar a les famílies que, per efecte d’aquesta crisi, s’incorporen a la pobresa i a l’exclusió social, i que s’enfronten al risc afegit que la seva situació s’agreugi i és cronifiqui en el futur més immediat.

Una crisi que reclama un Ingrés Mínim Garantit

Entre totes les propostes plantejades per Càritas per a reduir l’impacte que la població en exclusió social i la població insegura anaven a patir destacava la necessitat de treballar en la garantia d’ingressos mínims, per ser aquesta l’última xarxa de protecció social de les persones i famílies, alguna cosa que des de la Unió Europea es reclama des de fa anys.

En el document presentat el 19 de març, Càritas sol·licitava la pròrroga automàtica de les rendes mínimes concedides des de les Comunitats Autònomes i les que haurien de ser renovades al març i abril, mentre les circumstàncies actuals romanguessin, a més de resoldre de manera urgent les que estaven en curs.

Ara, vists els efectes econòmics i socials que la crisi està generant, és urgent anar més enllà, i sol·licitar un increment decidit de la capacitat protectora sobre les famílies que ja van sofrint les situacions de pobresa i exclusió social, però també sobre aquells sectors socials que estan caient en situacions de risc.

L’actual sistema de garantia d’ingressos mínims, dissenyat per a aconseguir les situacions més extremes de pobresa, incorpora en molts casos requisits que exigeixen una certa cronificació de la situació de pobresa, la qual cosa deixa fora, i per tant sense cobertura, a totes les famílies amb situacions de pobresa no extrema o que han arribat a aquesta situació de manera conjuntural. Per aquest motiu, Càritas posa sobre la taula un model d’ingrés mínim garantit que sigui capaç d’arribar a les famílies que s’incorporen a la pobresa i a l’exclusió social per efecte d’aquesta crisi.

Un IMG equivalent en tota Espanya

La proposta de IMG que presenta Càritas hauria de tenir un àmbit estatal que garantís una cobertura equivalent en tot el territori nacional. Per a això, caldria superar la seriosa dificultat que suposen les actuals barreres competencials i de finançament.

La via més adequada en les actuals circumstàncies per a superar aquests obstacles seria l’assumpció per la Seguretat Social d’aquesta nova contingència. És una experiència ja coneguda quan s’han incorporat nous col·lectius al sistema de protecció, com per exemple les pensions no contributives de jubilació. A més, és un format que posa l’accent en el qual Càritas considera prioritari: la cohesió social i en la igualtat de drets.

Algunes característiques de la proposta

Aquesta proposta incorpora d’una manera decidida a tres col·lectius insuficientment protegits en el nostre marc actual de garantia de rendes, i que són col·lectius en pobresa ben estructural o fruit de la conjuntura, com pot ser la creada pel coronavirus.

• Les llars sense ingressos que es troben en situació de pobresa.

• Les llars amb baixos ingressos per la precarietat del mercat de treball, treballadors i treballadores pobres.

• Famílies amb fills a càrrec, que estan representant situacions quotidianes de pobresa infantil.

El IMG que proposem estaria dirigit a:

• Les llars sense ingressos i vinculat al nombre de persones que formen el nucli familiar o de convivència.

• Sent l’edat mínima de divuit anys per al titular de la prestació i la màxima la corresponent a la de jubilació legal.

• Les persones perceptores seran les empadronades independentment de la seva nacionalitat.

• A causa de la diversitat de llars a Espanya, poden ser compatibles diverses prestacions en un domicili, amb un límit en la suma de quanties.

• La percepció d’aquesta renda ha de ser incorporada en el sistema de Seguretat Social com a dret subjectiu únicament condicionat al nivell de renda de la llar.

• La seva temporalitat hauria d’estar vinculada al compliment de la situació de “no ingressos”.

• La quantitat a percebre podria estar situada entre el IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) i el llindar de pobresa relatiu, calculada en funció dels membres de la llar a través de les unitats de consum de l’escala OCDE modificada o altres opcions millorades.

• L’opció per la protecció dels menors dins del sistema ha de ser clara i decidida. Aquesta prestació ha de ser plenament compatible amb l’actual deducció fiscal reemborsable per a famílies nombroses (incorporant a les famílies monoparentals) i persones amb discapacitat, a fi que els actuals beneficiaris d’aquestes deduccions no sortissin perdent amb la nova prestació.

Proposem l’existència d’un ingrés mínim garantit equivalent en l’àmbit estatal, que pugui articular-se mitjançant l’existència de dos trams, d’una banda, una prestació estatal que abast els objectius i col·lectius descrits, i d’una altra part una prestació autonòmica que complementi i millori el tram estatal. Aquesta regulació hauria de suposar una millora dels sistemes que tenen un nivell de protecció més feble, en cap cas una reducció d’aquells més garantistes. A més de buscar l’adequat encaix jurídic dins de les competències definides en la Constitució, assegurant que es respecten les competències autonòmiques.

El IMG hauria de comptar amb un complement que faciliti la incorporació al mercat de treball. Una extensió a través d’una quantitat que bonifiqui l’accés a l’ocupació. Aquest complement es dirigeix a dos col·lectius de manera simultània:

• Persones que perceben el IMG i que comencen a incorporar-se o reincorporar-se al mercat de treball.

• Treballadors el salari dels quals no els permeti aconseguir els mínims llindars de supervivència.

Una proposta per a aquesta crisi i per al futur

La proposta d’un IMG per a la inclusió no pot quedar circumscrita a l’actual crisi que estem travessant. Les crisis passades, presents i futures, com reiteradament ha constatat la Fundació FOESSA, sempre projecten els seus efectes més perjudicials sobre la població més vulnerable i sobre la població que no gaudeix d’una estabilitat permanent.

Abans de la crisi econòmica de 2008, prop de 240.000 persones es beneficiaven de les diferents rendes mínimes, la qual cosa evidenciava la necessitat d’un últim matalàs d’assistència a les persones més pobres de la nostra societat, fins i tot en l’època de bonança econòmica. L’any 2018, després de quatre anys de recuperació econòmica, gairebé 680.000 persones es beneficiaven d’aquesta mena d’ingressos mínims.

El VIII Informe FOESSA evidència que ni tan sols en 2018 el sistema estava sent capaç d’aconseguir cobrir les necessitats d’una part important de la població que travessava greus dificultats econòmiques: els beneficiaris de les rendes mínimes no arribaven al 33% de les persones que sofrien la pobresa severa. Això significa que, encara sense haver-se produït l’actual crisi, ja era necessari una revisió, adaptació i extensió de la cobertura de les rendes mínimes.

Aquesta crisi que ha arribat sense avisar incrementarà notablement els potencials beneficiaris d’aquesta ajuda, per les conseqüències que està tenint i tindrà en els ingressos de les famílies. Per això, és urgent la implementació d’un ingrés mínim de caràcter estatal que asseguri una xarxa de protecció econòmica als qui ja sofrien l’exclusió social, als qui s’han incorporat en les poques setmanes que portem de crisis, i als quals aniran caient en aquesta situació en els pròxims temps.

#CadaGestoCuenta


Logotip
Logotip
Logotip
Logotip