La Subcomissió Episcopal d’Acció Caritativa i Social difon el missatge per al Dia del Corpus Christi 2021.

Sota el lema “Amb mi el vau fer”, els bisbes de la Subcomissió Episcopal d’Acció Caritativa i Social acaben de llançar el seu missatge per a la festivitat del Corpus Christi, Dia de Caritat, d’enguany, en el qual conviden a “potenciar la capil·laritat als pobles, barris i ciutats per a cuidar i acompanyar tant de sofriment” causat per la Covid-19.

El missatge agraeix el “servei generós” que “durant les vint-i-quatre hores del dia” duen a terme els “deixebles missioners de Jesucrist en Càritas i les persones que fan possible el servei de la caritat en les parròquies o en altres institucions caritatives de l’Església”.

Aquest és el text íntegre del missatge:

“Amb mi ho vau fer”

“Cada vegada que ho vau fer amb un d’aquests, els meus germans més petits, amb mi ho vau fer” (Mt 25,40).

En aquest temps de pandèmia, amb la convicció que el Senyor camina amb nosaltres, celebrem la Solemnitat del Corpus Christi, el Dia de la Caritat, en el qual estem fent de les dificultats del moment una gran oportunitat per a tocar les nafres de Crist i descobrir que, darrere de les seves ferides, trobem el dolor i sofriment dels nostres germans obrint-nos al misteri de Crist crucificat i ressuscitat on resplendeix la glòria de Déu.

Déu no deixa mai d’estar al nostre costat complint la seva promesa: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi dels temps” (Mt 28, 20). Aquests “temps forts”, on es necessiten amics forts de Déu, conviden a recuperar el sentit de la nostra vida sabent-nos fràgils i necessitats de salvació. Una necessitat que es fa concreta en la vida de cada dia, en la proximitat, en la fraternitat i en l’esperança cristiana que brollen de l’Eucaristia.

En aquests temps singulars en els quals s’estan prenent iniciatives excepcionals per a evitar i detenir el contagi d’un virus tràgicament mortal, tots percebem com es fan esforços en molts llocs de la nostra societat per a protegir les persones, a les famílies, fins i tot a les diverses realitats laborals, de les tràgiques sacsades que han ferit especialment als vulnerables i més empobrits, obrint, així, camins a l’esperança. En totes aquestes accions anem aprenent a fer-nos proïsmes, germans i germanes. Com a deixebles volem aprendre de manera nova que és a Crist a qui li ho estem fent, i Ell sempre ens respon amb el seu acolliment i infinita misericòrdia.

Entrega

Estar prop dels pobres, els més vulnerables, els nens, els malalts, els discapacitats, els ancians, els tristos i sols, els atabalats pel pesar de l’existència ens cansa, bé per l’aclaparador i desbordant de tantes situacions, bé per la fragilitat que ens descobreixen en cadascun, bé perquè ens enfronten a la nostra feblesa. Referent a això trobem alè en les paraules de sant Manuel González: “En l’Eucaristia, està el Cor incansablement misericordiós, que a cada gemec dels nostres llavis i a cada llàgrima dels nostres ulls… respon – estigueu certs! – amb un batec d’infinita compassió” (Un cor fet Eucaristia, n 107).

L’Eucaristia ens ofereix el do de poder pastar de manera inseparable la caritat i la vida dels pobres. Com viure l’Eucaristia sense estar prop d’aquells més famolencs, d’aquells amb els qui Crist s’identifica en tenir gana, set, estar nu, malalt o en la presó? (Mt 25, 31-46). En aquesta unió descobrim l’essència de la dignitat humana que cobra sentit en arrelar-se en el mateix Jesucrist. Ell, per mitjà de l’amor fet servei fins a l’extrem, oferint la seva vida, ha portat a plenitud el valor de la dignitat humana fent-nos germans i endinsant-nos en el misteri de la donació. Aquesta caritat, cor de la nostra fe i de la mateixa solemnitat del Corpus Christi, ens porta a posar a les mans del Déu, que ens ha estimat tant que ens va entregar al seu propi Fill, tot el que som i el que tenim, especialment les nostres pobreses i fragilitats i ens mou a l’amor fratern, perquè “tancar els ulls davant el proïsme ens converteix també en cecs davant Déu” (Deus caritas est 16).

Davant el Cos de Crist prenem consciència que és temps de potenciar la capil·laritat als pobles, barris i ciutats per a cuidar i acompanyar tant de sofriment. Així ens exhorta el papa Francesc: El servei és, “en gran part, cuidar la fragilitat. Servir significa cuidar als fràgils de les nostres famílies, de la nostra societat, del nostre poble […] El servei sempre mira el rostre del germà, toca la seva carn, sent la seva proximitat i fins i tot en alguns casos la «pateix» i cerca la promoció del germà” (Fratelli tutti 115).

Fraternitat

La pandèmia està deixant enrere moltes vides trencades i profundes ferides que, no obstant això, estan sent cicatritzades gràcies al foment dels llaços de col·laboració, ajuda mútua i xarxes comunitàries que brollen de la fraternitat en una comunitat que sosté. “He aquí un bell secret per a somiar i fer de la nostra vida una bella aventura. Ningú pot barallar la vida aïlladament […] Es necessita una comunitat que ho sostingui, que ens ajudi i en la qual ens ajudem els uns als altres a mirar cap endavant. Que important és somiar junts!” (Fratelli tutti 8).

D’aquestes paraules del Papa són testimonis, durant les vint-i-quatre hores del dia, els deixebles missioners de Jesucrist en Càritas, les persones que fan possible el servei de la caritat en les parròquies o en altres institucions caritatives de l’Església. Els bisbes reconeixem i agraïm aquest servei generós, al mateix temps que animem que siguin molts més els cristians que es comprometin amb els més pobres i exclosos de la nostra societat. Càritas, amb els seus treballadors i equips de voluntaris, fa cada matí que les fronteres i els murs es concretin en la dimensió universal de la caritat: “A l’amor no li importa si el germà ferit és d’aquí o és d’allà. Perquè és l’amor que trenca les cadenes que ens aïllen i separen, bastint ponts; amor que ens permet construir una gran família on tots puguem sentir-nos a casa […] Amor que sap de compassió i de dignitat” (Fratelli tutti 62).

Creiem en el Déu que es fa carn i es presenta com a company de viatge. Ell travessa la vida de cada poble, ciutat, hospital, escola o centre de treball. I ho fa per mitjà dels seus deixebles, dels pobres i víctimes d’aquesta crisi. Encara que enguany no sortim pels carrers acompanyant al Senyor sagramentat en processó, proclamem la nostra fe i fem de les nostres parròquies, comunitats, oratoris i de nosaltres mateixos, custòdies del Crist que combreguem com a expressió del nostre amor agraït i font de benedicció per a molts.

Adoració

En el context d’aquesta pandèmia, el dia del Corpus Christi, dia de la Caritat, el Senyor, amb el seu Cos entregat i la seva Sang vessada, ens urgeix a l’esperança, que “ens parla d’una set, d’una aspiració, d’un anhel de plenitud, de vida reeixida, d’un voler tocar el gran, la qual cosa plena el cor i eleva l’esperit cap a coses grans, com la veritat, la bondat i la bellesa, la justícia i l’amor…l’esperança és audaç, sap mirar més enllà de la comoditat personal, de les petites seguretats i compensacions que estrenyen l’horitzó, per a obrir-se a grans ideals que fan la vida més bella i digna. Caminem en esperança” (Fratelli tutti 55).

Avui, en adorar al Senyor en el Pa Eucarístic, ens endinsem en el dinamisme del goig, l’alegria i l’esperança que necessita el nostre món. Una esperança que brolla de la presència de Crist en el món i entre nosaltres, de les seves sortides als camins d’aquest món que sofreix pels estralls del coronavirus per a convocar a tots a l’aliança de l’Esperit.

Santa Teresa de Calcuta, amb la seva vida entregada als més pobres i el seu amor a l’adoració del Santíssim, on trobava la força per a la caritat, ens ensenya alguna cosa que ella experimentava i encoratjava la seva esperança: “El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau”. En les paraules de la Santa tenim de manera palpable, una concreció del que s’ha dit pel Senyor: “Amb mi ho vau fer”.

Avui en adorar el cos sacramental, nascut de la Mare de Déu, s’aviva el dinamisme de la nostra fe, amor i esperança; ens endinsem en la veritat i la novetat del testimoniatge apostòlic que troba ànim en les paraules de l’apòstol Sant Pau: “Set, doncs, imitadors de Déu com a fills seus molt volguts. I feu de l’amor la norma de la vostra vida, a imitació de Crist que ens va estimar i es va entregar a si mateix per nosaltres com a ofrena i sacrifici de suau olor a Déu” (Ef. 5, 1-5).

Ens posem a les mans de la Sagrada Família de Natzaret, Jesús, Maria i Josep, en aquesta llar on es forjava cada dia la caritat, amb pensaments, paraules i obres i demanem al Senyor que ens trobi dignes de la seva presència per haver fet amb el nostre proïsme exercici creïble de la caritat.

20 de maig de 2021

Subcomissió Episcopal d’Acció Caritativa i Social